El Vaticà beatificarà el Doctor Guardiet, assassinat 'per odi a la fe'
El Bisbe de Terrassa ha presidit l'exhumació de les restes mortals del rector de l'església de Sant Pere
L'agència oficial de notícies del Vaticà ha publicat en un dels seus darrers comunicats que el Papa Francesc ha acceptat el martiri del rector Doctor Josep Guardiet Pujol. Així doncs, el conegut rector de Sant Pere en el període 1917-1936 serà beatificat el proper 13 d'octubre a Tarragona amb 522 religiosos més. La causa de beatificació del rector rubinenc va presentar-se oficialment ara fa uns anys i va reimpulsar-se des de la mateixa església de Sant Pere i des de l'Associació d'Amics del Doctor Guardiet. De fet, el mes de març de 1959, l'arquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus (1942-1966) ja havia promogut el procés de beatificació del Doctor Guardiet i d'altres sacerdots. La causa es va eternitzar fins que, a l'inici de la dècada de 1990, es va reprendre amb més força.? ?
Nascut a Manlleu, Josep Guardiet va ser destinat com a rector a la parròquia de Sant Pere de Rubí el juliol de 1916. Durant vint anys va deixar una empremta important entre la població rubinenca com impulsor d'iniciatives relacionades amb la cultura popular. Un cop iniciada la Guerra Civil Espanyola, va veure com l'església de Sant Pere era incendiada, però va poder-ne salvar el sagrari i el seu sacre contingut. El 21 de juliol de 1936 va ser empresonat i la nit del 2 al 3 d'agost d'aquell any va ser afusellat juntament amb dos parroquians seus. De fet, el comunicat del Vaticà afirma que el Doctor Guardiet va ser assassinat 'per odi a la fe'.
D'altra banda, els passats 3 i 4 de juliol es procedí a l'obertura de la tomba del Doctor Guardiet, enterrat a la parròquia de Sant Pere, en un acte presidit pel bisbe de Terrassa, Josep Àngel Sáiz Meneses. D'aquesta manera van poder extreure's les relíquies que seran posades per a la veneració dels fidels. El tribunal canònic va estar acompanyat per dos metges forenses, així com Joan Sucarrats i Josep Viladiu, testimonis que havien conegut el Doctor Guardiet de forma directa, entre d'altres.
RUBITV.CAT
Comentaris
Maria
La meva família tenia molta relació amb el Dr. Guardiet. L'avia era una persona creient, que anava a missa dia sí, dia també. L'avi, per contra, no hi va anar mai. I era republicà. I molt amic del Dr. Guardiet. Mai vaig sentir a casa que se'n parlés malament d'ell i, molt menys, que imposés res a ningú. Només que era beligerant, això sí, que defenia allò que creia. Però no entenc que això sigui dolent.
El vaticà no té feina
Qui no té feina el gat pentina.
Qui no té feina esmola l'eina.
Qui no té feina beatifica gent.
Va com va.....
Jep
Amic Descartes. No crec que jo hagi justificat cap afusellament en el meu escric; en absolut.Únicament dic que una mort cruel i injusta no justifica la "santedat" de ningú. Els catòlics estan cometent el mateix error que els ortodoxos, quan el 2000 van santificar, ni més ni menys que a la família Romanov. Creu algú que el tsar sanguinari de Nicolau II mereix ser sant només perquè va morir com va morir? Amic, Descartes, informa't de qui era Guardiet i en parlem.
quina vergonya
si fan 'beato' a aquest home que beatifiquin també a goebbels o a himler, mare meva vaja element.
Castany
Atenció. Per començar diré que cap persona es mereixedora de se morta. Però el Dr. Guardiet va acumular mèrits per fer-se odiar. Imposar la religió a clatellades, com ell feia, no és bon mètode. Sé la seva vida i agradable no ho era. Sé el que dic i qui té de saber-ho (el Vaticà) també. De bona persona res de res. I de Sant ni parlar-ne.
René Descartes
Desconec quin paper va tenir el Doctor Guardiet els anys precedents a la Guerra. Jo personalment soc agnòstic, i crec que l' església espanyola i catalana va contribuir, i recolzar de forma explícita el cop d'estat. Dit això, Jep, justificar l'afusellament d'una persona en funció del que escriu...
No sé, pensem-hi una mica.
Jep
Dir que el doctor Guardiet va ser assassinat "per odi a la fe" em sembla, com a mínim tendenciós. El senyor bisbe hauria de recordar quin va ser el paper de l'Església (i per cert, del propi mossèn Guardiet) en els anys anteriors a la guerra. Hi ha escrits, signats per Guardiet a la revista Endavant que no tenen "desperdicio".
Notícies Relacionades
L'església de Sant Pere acull la tradicional missa solemne
L'Escola Montserrat celebra dissabte el desè torneig Doctor Guardiet
Les torxes tornaran a ser les protagonistes de la Prediada
La plaça del Doctor Guardiet es converteix en l'epicentre de la Festa Major Petita de la ciutat
