Estocada a l'esport base

Montse Clemente

Aquests dies podreu haver llegit que l'administració espanyola pretén aplicar noves imposicions fiscals als clubs esportius: entrenadors, tècnics, personal administratiu i tothom que dugui tasques als clubs haurien de cotitzar per la seva 'feina', a partir de gener de 2014. No només això, sinó que per més inri les entitats segurament haurien de regularitzar el tema amb caràcter retroactiu de 5 anys si no es volen arriscar a una sanció espectacular i del tot inassumible per clubs modestos com els que tenim a Rubí. I les inspeccions ja s'han encetat.

Moltes associacions esportives de la nostra ciutat acabaran tocades de ple en veure afectada la seva economia i per tant el seu funcionament. De qui ha estat la brillant idea? La majoria de clubs ja estan passant penúries perquè han perdut espònsors, les despeses federatives van in crescendo en sentit invers a l'entrada de subvencions, justament pel tema de les retallades i cada vegada hi ha més impagats per part de les famílies amb menys recursos. En temps de crisi, una altra estocada, una altra sobrecàrrega econòmica que em temo que tingui conseqüències nefastes.

Hom podria pensar: està bé que es legalitzi una situació irregular...

Per l'amor de Déu! La compensació econòmica que s'està donant als entrenadors en molts casos arriba escassament per cobrir despeses de viatges amunt i avall. Molts d'ells ho fan per hobby, amb il·lusió, traient hores de la família per dur a terme una feina social que no té preu. No es poden considerar treballadors sinó voluntaris! No es guanyen la vida amb això! Si no hi ha lucre, perquè hi volen ficar doncs cullerada? I què dir dels col·laboradors? No parlem de grans clubs, parlem de clubs base, on moltes vegades són els mateixos esportistes que s'impliquen a fer les tasques que calgui perquè tot funcioni. La meva filla, per exemple, ha començat a col·laborar "fent taula" en algun partit de basquet! No m'imagino que per culpa d'una norma sense cap ni peus calgui regularitzar-la (sí, perquè 'cobra': de fet el sou li arriba per poder-se comprar quan acaba una coca-cola...). Adéu voluntariat, adéu cooperació, adéu esport per tothom... Què lluny que ens queda ara Barcelona 92.

Aquestes mesures recaptatòries, que fan prevaldre el benefici econòmic al social, van enfocades com sempre a escanyar als menys poderosos. No es ficaran pas amb els clubs que, tot i embutxacar-se una milionada amb drets televisius i traspassos de megaestrelles, estiguin en deute amb el fisco.

Si ens quedem sense clubs prop de casa, si no ens podem permetre quotes més elevades, aviat només podran accedir a fer esport els privilegiats, com ja està succeint en d'altres àmbits que no cal que us recordi.

Que no ens vinguin amb legalitats. O no diu la constitució en el seu article 43.3: 'Los poderes públicos fomentarán la educación sanitaria, la educación física y el deporte. Asimismo, facilitarán la adecuada utilización del ocio.'?

Al ple de juliol de la nostra ciutat s'ha deixat precisament constància de la, en principi, sensibilització dels grups polítics envers la problemàtica. Però si no es prenen mesures seriores, si no plantem cara entre tots, com amb altres temes, quedarà un titular ben maco l'endemà, però un cop més, tindrem paper mullat.

Montse Clemente, traductora i intèrpret.