Un batec de vida

Jordi Margarit

Eren les deu de la nit d'aquell 25 de setembre de 1962, tan present en la memòria dels rubinencs. Les campanes de l'Església es van posar a sonar de manera enèrgica i persistent. Aquell repic comunicava tothom que un fet extraordinari acabava de passar. Certament un aiguat sense precedents havia pres la vida d'uns quants centenars de ciutadans. 

El batec anunciador, les cordes que amb destresa havia estibat el rector fent giravoltar les campanes, convocaven la resta de veïns a reunir-se als locals públics. Calia el seu concurs. Feien falta braços per salvar vides, remoure fangs, treure del llot tot allò que es pogués salvar. Era un mes de setembre de fa més de 50 anys i les campanes ens van convocar en una tasca sense precedents o millor dit, que fins llavors mai havíem exercitat. Les campanes avisaven d'unes morts i al mateix temps, ens convocaven a lluitar per la vida. 

I així és com, tants anys després, tornaré a seguir una nova convocatòria extraordinària. Serà el proper onze de setembre. Però no puc evitar el record d'aquella nit. No el podré evitar quan dimecres a les 17 hores i 14 minuts, la seu vella de Lleida iniciï el repic que seguiran els campanars de les parròquies que trepitja l'antiga Via Augusta. Aquell vial que enllaçava cultura, territoris i persones. 

Una via de germanor, transmissora de valors i d'identitats. Aquesta Via Catalana que transitarem tots els que sentint-nos vius, volem treure del llot allò que som a temps de salvar. Perquè és ben nostre, perquè ens ho estimem i perquè hi tenim tot el dret. Sí, les campanes ens tornaran a mobilitzar i el seu serà un batec de vida. 

Em voleu dir quin bisbe o quin rector pot negar-se a fer-les sonar?

Jordi Margarit, periodista.