Rubí i el 1714

Eduard Puigventós

Segurament algun dels seguidors de Rubitv.cat haurà llegit darrerament el Victus de l’Albert Sànchez Piñol, en el qual es narren, amb estil novel·lesc però amb un rerefons històric importantíssim, els fets relacionats amb la Guerra de Successió i la caiguda de Barcelona davant les tropes franceses i castellanes l’11 de setembre de 1714. Si bé hi apareixen tota una sèrie de poblacions de la costa, de les terres de l’Ebre, o de la Catalunya Central, és lògic pensar que Rubí no hi surti, atès que no va tenir un paper destacat en cap moment de la guerra ni, per sort, va haver de patir cap assalt de les tropes ocupants com havia passat el 1640 o el 1652, amb la guerra dels Segadors. Però fent un cop d’ull en un dels documents bàsics per entendre aquell conflicte, les Narraciones Históricas de Francesc de Castellví, hom hi troba un petit fet digne de ser ressenyat, relacionat amb la nostra ciutat.

El 1714 els borbònics tenien la major part de forces concentrades al voltant de Barcelona, en un intent de fer-la sucumbir el més aviat millor i posar fi a un setge que ja feia massa temps que durava. Mentrestant, les migrades forces de què encara disposava la Generalitat estaven repartides entre la ciutat comtal, per una banda; i diverses zones del territori per tal de provocar petites escaramusses amb els assetjants, i desviar així part de la soldadesca cap a l’interior, sense deixar que es concentressin única i exclusivament en el cap-i-casal. Eren, diguéssim, que unes petites columnes mòbils que semblava que juguessin al gat i a la rata, fugint d’un poble a un altre, amb la persecució de francesos i castellans i tenint una sèrie de topades a vegades amb èxit (com a Talamanca), o a vegades amb fracàs (com a Sentmenat). Diferents guarnicions, com les de Martorell, Mataró o Hostalric, varen haver de ser reforçades per por a aquests atacs, i de fet aquí es demostra que si bé eren expedicions força temeràries, en part aconseguiren el seu objectiu.

Bé, doncs és en el marc d’una d’aquestes operacions que trobem la següent descripció de Castellví: el marqués del Poal, cap de les forces austriacistes, l’agost de 1714 anava passejant-se per poblacions a cavall d’Osona i el Vallès, on hi reclutava homes, que s’esperava que poguessin arribar a ser-ne fins a 10.000. El duc de Berwick, arribats a aquest punt, i sentint-se amenaçat per aquests rumors, decidí que havia arribat el moment d’actuar amb contundència. Manà a alguns dels seus generals controlar els camins que menaven a Barcelona, i posà sota les ordres del general Arpajon una sèrie de batallons i cavalls per emprendre la marxa, la nit del 20 al 21 d’agost, i anar a la recerca de Poal i els seus homes.

Però el marqués del Poal tingué avís d’aquest gran contingent de tropes, i decidí abandonar Terrassa i dirigir-se a Sabadell, per amagar-se després a Sentmenat i Caldes. Així, els borbònics, seguint riera amunt, ocuparen Terrassa el 22 d’agost de 1714, i des d’allà es dividiren en dues columnes cap a Sabadell i Sentmenat. Primer els obligaren a retirar-se fins a Sant Feliu de Codines, però allà els austriacistes plantaren cara i els homes de Montemar hagueren de tornar a Sentmenat. Mentrestant, els soldats de Bracamonte no pogueren ocupar Castellar i es posicionaren a Sabadell. Hores després, el marquès del Poal es retirava cap a la zona de Montserrat.

Així, si bé Rubí no fou escenari bèl·lic, segons aquesta descripció aquest cos borbònic preferí aprofitar el camí natural que suposa la riera de Rubí per tal de dirigir-se des de Martorell cap a Terrassa, i no pas creuar les serres de l’Oleguera i les Martines; per tant, podríem dir que passaren pel nostre terme municipal, a tocar del petit nucli urbà del Rubí d’aleshores. Quin espectacle que deurien resultar, 7.000 homes i 3.400 cavalls per la nostra riera!

Eduard Puigventós, historiador local.