No es fa el mateix a tot arreu

Pep Barceló

Sempre hi ha més d'una manera de fer les coses. Les persones, les institucions i els governs sempre ho podem fer diferent. Tot depèn de les idees que es tingui.

Just és el que estem vivint en aquests moments, quan podem observar que hi ha governs que intenten que l'educació, en el seu país, asseguri l'avenir de la societat i altres governs abdicant de la seva responsabilitat de servir a la ciutadania i al futur de la nació.

França acaba d'aprovar una reforma, que ha estat acordada amb les famílies, el professorat i el ministre d'educació. El govern aportarà al sistema públic 60.000 professors i funcionaris en cinc anys (54.000 a l'escola i 6.000 a l'ensenyament superior i agrícola). La mesura tracta de compensar la pèrdua de 80.000 llocs de treball patida durant els cinc anys de govern de Nicolas Sarkozy, quan l'executiu aplicava a peu de lletra la norma de substituir a un de cada dos jubilats.

L'actual president francès s'ha compromès a reduir en 60.000 milions de euros la despesa pública en cinc anys, però ha posat l'escola pública fora de perill de l'austericidi que corre per molts països d'Europa. La inversió en educació per al 2013, que supera els 62.000 milions d'euros, és la única partida estatal, junt amb la d'interior, que creix respecte al 2012. El Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei per a la Refundació de l'Escola Republicana, que tracta de frenar el deteriorament patit per l'educació pública després d'una dècada de governs neoliberals que van reduir el número de professors i d'hores lectives per afavorir a l'ensenyament privat.

Però, sempre hi ha més d'una manera de fer les coses. A Catalunya la retallada de 2.000 milions en els pressupostos de la Generalitat comportarà retallades de tots el serveis públics. A l'ensenyament públic noves retallades que se sumen a les que ja venim acumulant en els darrers anys i que es concreten en: un curs més creix la matrícula als centres públics però en canvi el Departament torna a retallar les plantilles de diversos centres educatius per estalviar-se la contractació de les 500 noves places que serien necessàries; increment del nombre d'alumnat a les classes; substitucions per baixa no cobertes ni des del primer dia ni al 100%; disminució del personal de suport a l'alumnat amb més dificultats; tancament de centres públics; encariment dels estudis i disminució de beques....

El professorat, les famílies i l'alumnat estem sostenint tota la càrrega i també la continuïtat de l'educació pública catalana de qualitat mentre el Departament continua subvencionant centres d'elit. A més amb l'excusa de la crisi i sota el paraigües de la LEC s'estan regulant canvis que modifiquen el model d'escola pública actual, que ha donat bons resultats, afavorint la mercantilització de l'educació i el model de gestió jerarquitzat dels centres públics.

És possible que hagi qui pensi que a casa nostra no podem fer altra cosa que la que s'està fent, però atenció!!, una cosa és que no hagi diners per a res i una altra és que hagi diners per a unes coses i per a altres no. Existeix escassetat de recursos o una priorització del seu ús en funció d'uns preceptes ideològics? És a dir, poso els diners allà on, per les meves idees, els vull posar.

Pep Barceló, mestre i membre de la Secretaria Nacional d'USTEC.