Reflexions d'un dia històric

Dani Pernas

Aquest 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, vaig tenir la fortuna, juntament amb milers de rubinencs, de gaudir d'un dia de joia, d'alegria, de reafirmació nacional, de convivència, i de fer-nos entre tots partíceps i conscients que estàvem vivint un dia històric pel futur de les nostres vides.

Si ampliem l'òptica, veiem que un gran nombre de catalans, van sortir arreu del país i van creuar-lo de baix a dalt i de dalt a baix, per mobilitzar-se, per ser partíceps d'un procés que, sento desenganyar certs sectors d'opinió, ha endegat la societat, i on els polítics han anat darrera de la societat, en cap cas, és un caprici d'Artur Mas i ERC en el que hi ha ficat al país, sinó més aviat al contrari, el país ha fet pujar els partits polítics i els ha fet posar davant a encapçalar-lo políticament mentre la societat els empeny per darrera.

Com anava dient, va ser una participació massiva, no entraré en divagacions de xifres, perquè, entre altres coses, la resposta està en les imatges i les fotos. Parlant amb experts sobre el tema, m'han fet avinent que actualment, hi ha una sèrie d'eines que permeten quantificar els caps que apareixen en una foto aèria. Però com he dit, no entraré a discutir si 1.600.000 o 1.000.000 de persones, això sí, no menys. Dir que eren 400.000 persones, és un insult a la intel·ligència, i, al mateix temps, una afirmació que desacredita a qui la fa. 400.000 persones en 400 km, vol dir que, cada persona està amb els braços oberts i amb certa tensió, em remeto només a les fotos, i més concretament als reportatges fantàstics d'aquest mitjà a Avinyonet, per certificar que no hi havia ningú amb els braços ben oberts, més aviat al contrari, ergo, tirant llarg, cadascú ocupava 50 cm si no menys, només fa falta veure com d'apretats estàvem. A part, cal veure a Barcelona, plaça Catalunya plena de gom a gom, Passeig de Gràcia tot l'ample i molts metres enllà, Girona, Roda de Berà, etc... Queda clar que queda desqualificat qui ho va dir, més desqualificat encara, quan va treure pit d'una prohibició absurda de fer la cadena a Castelló, que va ser revocat pel TSJV a posteriòri deixant-lo en evidència.

Com deia, va ser una participació massiva arreu del territori, però també hi va haver gent que es va quedar a casa, totes les postures són respectables, però m'aterroritza el terme 'majoria silenciosa', en primer lloc, perquè em nego a què un partit s'apoderi d'una gent que no s'ha manifestat; segur que hi ha molta gent que no hi estan a favor, que se senten espanyols i estan en contra de la independència, i sí, efectivament, són votants del PP, vagi per endavant el meu respecte a la seva postura i pensament, en una democràcia, tothom hi té lloc; però també hi havia gent treballant, gent malalta, gent gran que no es veia en condicions de moure's, gent que, senzillament, li feia mandra, i gent que, no hi estan a favor, però no voten al PP. Tant és així que considero un absurd el terme, que queda desmentit i desmuntat per ell mateix. Només cal veure les últimes eleccions al Congrés dels Diputats. Sobre un cens de 24.500.000 votants, van treure 10.800.000 vots, això vol dir un 44% del cens, per tant, un 56% va decidir no votar el PP i abstenir-se o votar altres opcions. Per tant, queda demostrat que la majoria silenciosa no és la gent que els vota. Per tant, si s'apoderen de la majoria silenciosa que no hi va anar, el sil·logisme diu que haurien de plegar perquè la majoría silenciosa no els va votar.

Sigui com sigui, per saber quina és la majoria, silenciosa o sorollosa, que hi ha a Catalunya, hi ha un sistema infalible, una urna, una urna on hi hagin 2 opcions SÍ o NO, on la pregunta fos clara i obligués a un posicionament clar de la societat, sense ambigüitats, sense eufemismes, d'on se'n dedueixi de manera clara quina és la majoria. Això si, un cop sabuda la majoria, acceptar i acatar els resultats, respecte per l'individu, i cohesionar una societat on tots hi tinguem cabuda.

Punt i a part, em mereixen els atacs feixistes a la llibreria Blanquerna, no ens enganyem, no representen la majoria dels espanyols, són uns individus d'uns partits que haurien de ser il·legals, ja que si es va prohibir Batasuna, Bildu, etc... i es van empresonar polítics i encara ho estan, representa una perversió de la detestable llei de partits, que partits com els que hi estaven representats, Falange, etc... no ho estiguin i els que van fer els atacs ja han estat alliberats, rebuts amb els braços en alt pels seus companys, i que a més, pengen fotos desitjant la mort de Mas, Junqueras, i el Rei fins i tot, a part, de fer un comunicat impresentable, afirmant que el que van fer, va ser la punta de l'iceberg, en fi, poca cosa més es pot dir.

Però no només ells, s'ha imposat el PIM-PAM-PUM contra els catalans que ens sentim independentistes per tots costats, banalitzant el nazisme de diversos sectors a Mardrid, com Montse Suárez, que equipara, i ratifica públicament, la propaganda independentista amb la nazi; també a Extremadura, on Rodríguez Ibarra equipara el procés amb l'Alemanya nazi, o el regidor del PP de Lleida que compara els assistents a la Via Catalana amb etarres, fet que em recorda massa el que un regidor del mateix partit a la nostra ciutat va dir ara fa gairebé un any, fet del que no se n'ha retractat ni demanat perdó als que van patir el nazisme i els seus camps de concentració.

A diferència de tots aquests fets, la societat que ens vam manifestar fa un any i vam fer la Via Catalana, hem emprès un rumb molt allunyat de tot això, no ens manifestem 'en contra de' sinó 'a favor de', no volem ni un millor tracte, ni un millor finançament, ni enfrontar-nos amb ningú. La societat ha fet un clic, i a la pràctica i en el sentiment, ja ha deixat enrere la fase de pertinència a Espanya, ara falta, fer-ho jurídic i oficialment, per tant: #VolemVotar i anar a fer un Relaxing café con leche i menjar unes #croquetes a la Pina Sant Jaume!

Dani Pernas, membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.