Les avaries sempre avisen

Jordi Margarit

Enmig d'un debat d'amics sobre la situació galdosa de l'equip de govern municipal, sector PSC, un dels contertulians em va passar un escrit que transcric:

'El torrent de Cal Cairot o de Cal Cirereta era una escletxa profunda, una mena de ferida oberta que des de Ca n'Oriol fins al dret del Celler Cooperatiu, partia un bon tros del poble en dues meitats. Segur que algun veí del Passatge Circumval·lació encara recorda el seu brogit la nit del 25 de Setembre. Un dia van enclaustrar aquest torrent dins un tub de formigó. Aleshores, a base de farcir la seva vall amb terres provinents d'excavacions i de runes d'enderrocs, el van anular, li van prendre la personalitat, el van ofegar. Una vegada tapat, asfaltat i amb voreres, va estar llest per a formar part de l'especulació urbanística. La part baixa la van convertir per art d'encanteri en els carrers de Narcís Monturiol i de Cal Gerrer, i l'alta en el Torrent de l'Alba, possiblement el nom original en el nomenclàtor geogràfic.

Els aiguats dels anys vuitanta el van revitalitzar perillosament. El pont que creua per sota el carrer Cervantes, es va ensorrar més d'un pam i va cedir el pis. Amb una capa de ciment van resoldre el problema. Un parell d'edificis del Carrer Monturiol cruixien una tarda-nit de tempesta, en prevenció, la policia i els bombers, els van desallotjar. Res més important que escoltar la saviesa popular, alguns d'aquells avis -jubilats-arquitectes-, que pul·lulen per les obres, van pronosticar l'ensorrament del poti-poti i malauradament no van errar. Un dia el torrent va empassar-se un camió de gran tonatge sencer. La resta, més o menys ja la coneixem, dos anys d'obres i la mitja ruïna dels comerciants.

Ja fa temps que el carrer de Cal Gerrer, també s'ensorra. Ho delata la fractura de les voreres, en algun indret de manera escandalosa i també la munió de clots, esquerdes i malformacions del pis, dit d'una altra manera: avisa, les avaries sempre avisen. El carrer es una de les arteries comercials i de pas més importants de la ciutat: porta d'entrada i accés al Mercat Municipal de persones i vehicles, autobusos urbans, mercaderies, i visitants d'altres llocs, donada la especial configuració urbanística dels carrers adjacents.

Ignoro si el consistori és conscient del problema, si hi ha estudis tècnics per a solventar-ho, pressupost i termini d'execució, si han reunit als comerciants i veïns per comentar-ho, o simplement, no han fet res. En tot cas seria interessant que alguns dels diners que diu que sobren del pressupost, servissin per anivellar voreres, els invàlids en cadira de rodes i els ancians ho agrairien i, de passada s'evitaria alguna fractura d'ossos. També fora bo que tapessin amb una mica de quitrà o anivellessin amb un lleuger asfaltat el pis del carrer, en benefici dels amortidors dels vehicles i de passada, evitar els vaivens del bus.

Fins que no s'agafi el brau per les banyes, els responsables municipals de sotracs, clots i ensorraments poden portar ciris a Sant Muç o a Sant Roc per suplicar-los que, com a conseqüència d'un aiguat, no es repeteixi la història del carrer Monturiol'.

I tal com em van passar l'escrit, el podeu llegir. Penso que a cops els arbres no ens deixen veure el bosc i que a més dels problemes de gran 'alçada política', hi ha els de baix de tot. I aquests mereixen igual o més atenció i, sobretot, solució.

Jordi Margarit, periodista.