Impostos

MIreia Gascon

Fa pocs dies l’alcaldessa de Rubí, Carme García, va anunciar que pels pròxims dos anys l’equip de Govern preveu reduir l’impost de béns immobles (IBI) a la nostra ciutat (veure notícia). Recordem que el 2012 aquest impost va pujar un 16%. A l’espera de veure com es materialitzarà aquesta proposta inicial, hi ha una reflexió que voldria compartir.

Des de sempre, i com és lògic, al ciutadà li ha preocupat l’augment dels impostos, i cada any, quan arriba el moment de debatre i aprovar ordenances i pressupostos, les discussions, controvèrsies i indignacions a nivell de carrer giren fortament al voltant de si els impostos pujaran o baixaran, però sovint no van més enllà. Tot i que és molt comprensible que la discussió es centri en els impostos (en el que paguem), i més en els temps actuals en que moltes famílies no poden afrontar certes despeses, el ciutadà (i el polític) també hauria de preocupar-se, i molt, de com es fan servir els diners recaptats. 

Recordem per a què serveixen els impostos. Segons l’Agència Tributària 'una part de les necessitats que experimenten les persones es pot satisfer de manera individual amb els recursos propis. Però hi ha altres necessitats la satisfacció individualitzada de les quals no resulta possible, sinó que cal atendre-les de manera col·lectiva, unint esforços mitjançant l'aportació de cadascú d'una porció dels seus ingressos. Aquesta aportació es fa fonamentalment mitjançant el pagament d'impostos, amb la finalitat de constituir el que podríem denominar un fons comú amb el qual cobrir el cost dels béns i serveis públics, és a dir, els que es dirigeixen a satisfer aquestes necessitats que cada persona no pot cobrir per si sola'.

Doncs bé, partint que tothom entén i comparteix aquesta idea, no cal discutir que cal pagar impostos, ja que és una de les claus de la vida en comú. El problema és quan aquests impostos es malgasten o s’utilitzen d’una manera poc raonable. És a dir, ja que hem de pagar impostos, hem de mirar que aquests no siguin abusius i que, a més, es facin servir de forma eficient, és a dir, que  els beneficis de les inversions/despeses fetes arribin al màxim de gent, que responguin a necessitats reals i objectivables i que el cost dels serveis o de les inversions tinguin uns preus raonables. Ara que falta poc pel debat d’ordenances i pressupostos, els rubinencs i rubinenques hauríem d’intentar incidir tant en les taxes i impostos com en les inversions i despeses. Perquè al final, els diners que administra l’Ajuntament són de tots i per tant, també és responsabilitat de tots intentar incidir en tot allò que puguem (prioritats en les inversions, transparència en els processos) per tal de que, a la llarga, el ciutadà visqui el fet de pagar impostos com una inversió pel bé comú (i per tant, també pel seu propi bé) i no com una espoliació de la seva butxaca.

Mireia Gascon, toxicòloga ambiental i vinculada al moviment associatiu de Rubí.