El Pla de Mobilitat Urbana. Arranjar, transformar o sortir del pas?

Ismael Blanco

Durant el primer semestre del 2013, la polèmica sobre el pas del bus per l'illa de vianants va encendre els ànims de la ciutadania de Rubí. Algunes entitats recolliren signatures en contra del canvi de recorregut (veure notícia). D'altres manifestarem el nostre suport a la mesura (veure notícia). El govern va haver d'aturar la decisió en primera instància per la forta oposició d'un segment del moviment veïnal i la manca de suport polític en el Ple Municipal. Tota una lliçó: les coses s'han de fer ben fetes. A través del diàleg, la situació es va reconduir i, finalment, es varen aconseguir els suports polítics i les complicitats socials necessàries per tirar endavant el canvi de recorregut.

Fi de la història? La defensa del canvi de recorregut que vam fer des del col·lectiu Rubí Espai Comú (cREC) coincidia amb el 'sí crític' i l' 'abstenció crítica' d'algunes formacions polítiques, en el sentit que consideràvem que el debat havia d'anar més enllà de la polèmica del 'bus sí o bus no' i, fins i tot, més enllà (molt més enllà) de l'actual traçat de l'Illa. Ens convé, per exemple, acabar de pensar en profunditat el model d'illa que volem (benzinera, carrers perpendiculars, c/Maximi Fornés, integració amb les places dels voltants, trànsit nocturn, dinamització com a espai cultural i de participació, etc.). Però, necessitem, també, pensar en la mobilitat i en l'espai públic en el conjunt de la ciutat: per exemple, per què no impulsar fora del centre noves illes de vianants (temporals o permanents) com una manera de promoure la reapropiació veïnal dels carrers com a espai de joc i de trobada?

El procés d'elaboració del Pla de Mobilitat Urbana hauria de ser la gran ocasió per tenir aquest tipus de debats. Però, a hores d'ara, els indicis no són gaire esperançadors. Certament, a hores d'ara només tenim indicis i per tant hem de ser prudents. Però també podem interpretar els indicis com un toc d'alerta sobre el que pot acabar passant. La web de l'Ajuntament de Rubí no ens convida a pensar, precisament, que estiguem a les portes d'un gran debat polític i ciutadà sobre el model de mobilitat i espai públic a la ciutat. Res a la pàgina principal. No massa, tampoc, a la secció de Mobilitat i Transports. L'apartat de notícies en aquesta secció es fa ressò d'una trobada amb el Consell dels Infants i Adolescents que "tanca les sessions de participació sectorials del pla de mobilitat urbana" (sic). Segons informa la notícia, a finals de setembre van tenir lloc tres sectorials més amb gent gran, empresaris i comerciants (res amb el Consell Escolar Municipal, per cert? Res sobre camins escolars?). També s'explica que a finals del 2012 van tenir lloc els plenaris de mobilitat del projecte Barris al Dia (ha passat gairebé un any!) i que totes les idees que han anat apareixent en aquests espais seran tingudes en compte per completar el diagnòstic (com es farà aquesta traducció?). El diagnòstic tècnic, per cert, ha estat elaborat (per part de qui?), però no es pot localitzar a la web.

Hom podria pensar que, atesa la naturalesa suposadament participativa d'aquest procés, es podria ampliar aquesta informació en la secció de Participació. Doncs no: en el llistat de processos participatius que s'hi recullen, no es fa cap esment al procés de participació en el Pla de Mobilitat Urbana. Res sobre els mecanismes participatius utilitzats fins ara (més enllà d'un esment indirecte en la informació sobre el projecte Barris al Dia); res sobre com es farà la participació en la fase propositiva (llàstima que no tothom hagi pogut participar en la de diagnòstic); res sobre la Comissió Cívica de Seguiment que haurà de vetllar pel compliment de les propostes. C'est ça!

Aquesta anàlisi de la informació disponible a la web ens pot conduir a tres tipus de conclusions: la primera, no ho hem de descartar, és que qui escriu aquestes línies no sigui massa hàbil buscant informació a la xarxa; la segona, que estiguem davant d'un problema comunicatiu (de transparència administrativa, potser?), però no de manca de projecte; la tercera, força més preocupant, és que, en realitat, el PMU i el procés de participació estan començant amb molt poca energia (la vam gastar tota en el debat sobre l'illa de vianants, potser?).

Rubí no es pot permetre passar de puntetes sobre el tema de la mobilitat i de l'espai públic. Necessitem un govern que tingui una visió clara sobre cap a on hem d'avançar, un govern amb horitzó. L'horitzó no pot ser arranjar la ciutat que ja tenim, millorant-la en aspectes més o menys concrets com el sentit de la circulació d'algun carrer o l'amplada d'alguna vorera. Necessitem un model fonamentat en prioritats clares, com l'aposta feta per l'Ajuntament de Sant Cugat (amb el suport del CiU, PSC, ICV i CUP) en el seu propi PMU: primer, les persones; després, el transport públic; després, la bicicleta; i després, i només després, els cotxes.  Necessitem, també, un procés participatiu de veritat per acordar estratègies creatives i no traumàtiques que ens permetin caminar cap a la consecució d'aquest model. Necessitem, en definitiva, iniciar aquest procés amb una ambició transformadora, i no simplement amb la idea de 'sortir del pas'. Encara hi som a temps?

Ismael Blanco, politòleg i membre del col·lectiu Rubí Espai Comú (cREC).