Maria, la castanyera

Montse Clemente

Era la tardor quan Maria la castanyera va anar a buscar castanyes al bosc, diu el conte...

La Maria, la castanyera de Rubí, això sí, ja no va al bosc a ajupir-se per agafar les nombroses castanyes que poblen el terra a peu dels castanyers.

- Uf, Com n'estic de cansada! - Diu la nostra Maria mentre s'ajup per agafar novament, després d'un petit descans, el bidó que porta carregant carrer amunt des de fa una estona... - comencem temporada i cal netejar-lo bé!! Ai... Aquest any fa massa calor per això, filla meva!!!

Mentre la veiem allunyar-se, la jove Laura observa: - Has vist, mama, com anava de suada la vella Maria? Però jo, no m'hi he estat de fer-li un petó! Treballa molt Maria la castanyera, oi?

I és que de tots és conegut que els nens, especialment, s'estimen molt la castanyera de Rubí, perquè la Maria, no només ven castanyes. Els seus cartutxos són especials i desborden alegria: Maria la castanyera és una experta repartidorageneradora de somriures! Els nens, que encara no manegen diners, li ho paguen amb petons i abraçades que els surten del cor. I la Maria, de vegades, malgrat les dificultats, se sent rica...

La venda de castanyes, no obstant, és una tradició molt sacrificada, no us penseu!

No només no és bo si fa calor, perquè a la gent no li vénen de gust les castanyes calentones... De vegades, passa al contrari, comença a ploure i ja t'hi veus la Maria desmuntant la paradeta i travessant la plaça Pearson tot corrent mentre busca aixopluc: millor que em dediqués a vendre cargols! - comenta amb veu un xic aspra.

A voltes guanya tan poquet (és ella sola que entra ingressos a casa, sabeu?) que el seu proveïdor de castanyes fa els ulls grossos: -No et preocupis Maria, quan les venguis ja ho trobarem...

De vegades, només de vegades, un petit pensament li fa humitejar els ulls- Què tard que és, i encara tinc moltes castanyes per vendre! - Aleshores, mentre continua coent i coent, comença a cridar: - castanyes! venc castanyes! Mengeu-ne que són ben bones.

I la gent, segurament sense saber que la Maria té a casa un marit malaltó que abans sempre l'acompanyava però que ara l'espera enllitat,  s'apropa a la parada de la somrient castanyera a comprar castanyes que, efectivament, són molt, molt bones.

Montse Clemente, traductora i intèrpret.