Retallar no és només treure, pot ser abandonar

Catalunya va apostar pel model d'escola inclusiva ja fa temps, però què és l'escola inclusiva? L'escola inclusiva és la que acull tots els alumnes, sense tenir en compte l'origen o les discapacitats. La llei reconeix el dret de tots els alumnes a ser atesos en escoles ordinàries -els casos més complexos i greus sí que solen derivar-se a les escoles d'educació especial-. Fa dues dècades la majoria d'alumnes discapacitats estudiaven apartats, en centres especials. Ara ja no. Però adaptar-se a l'alumne no és només escolaritzar-lo; una escola inclusiva és la que canvia per adaptar-se a l'alumne, la que el tracta de manera personalitzada, adaptant el currículum, els recursos, la manera de treballar... Aquesta adaptació, que haurien de fer totes els centres educatius, es veu en perill a causa de les retallades; l'atenció a la discapacitat i als més vulnerables retrocedeix.

Els propis educadors i associacions de famílies assenyalen que les retallades que està fent aquest Govern de la Generalitat passen factura a l'atenció als estudiants amb dificultats i més famílies es veuen empeses a escolaritzar els fills en escoles especials per a discapacitats; com si tots els nens i nenes en aquesta situació fossin 'casos més complexes i greus'.

Una de les ajudes que més s'ha reduït és la de vetlladors o tècnics d'integració, que són persones que acompanyen els alumnes amb dificultats durant unes hores al dia i els ajuden en les seves tasques a l'escola. sense aquest suport la integració dels alumnes a l'escola resulta més difícil i es compromet la seva evolució personal. Fundacions i empreses que proporcionen tècnics d'integració i vetlladors a les escoles reconeixen que aquest curs el Departament d'Ensenyament els ha contractat menys personal i els propis centres educatius ho saben i ens ho diuen: amb les retallades de personal en general i amb menys mestres hi ha projectes educatius que no es poden sostenir com l'escola voldria. És el cas de la inclusió i activitat d'aquest alumnat; les baixes dels mestres no es cobreixen fins als quinze dies, i moltes vegades els mestres d'educació especial han d'encarregar-se de tota la classe fins que arriba el substitut o torna el tutor, amb la qual cosa aquests alumnes perden atenció. Tot això provoca que més famílies es qüestionin si continuar a l'escola ordinària o no.

Hi ha moltes famílies que no donen l'esquena a l'escola especial, però primer volen que el seu fill o filla tingui l'oportunitat d'estar en un centre ordinari. Els seus fills no tenen per què estar apartats, formen part d'aquest món, si amb els suports adequats poden estar en una escola ordinària no s'han d'aïllar en espais especials per tenir-los allà.

Així doncs, veiem que, retallar no és només treure, pot ser abandonar. Perquè si a un segment de la població escolar se'l deixa a mig del camí que està fent per a la seva integració i pertinença a una comunitat l'estem abandonant.

No hauríem d'oblidar que això és dolent per aquest alumnat, però també ho és per a la resta perquè si totes les nenes i nens s'acostumen a conviure amb persones diferents, no ho veuran com una cosa estranya i viuran en la realitat. El món és com és i els infants no han de viure en la fantasia.

Pep Barceló, mestre i membre de la Secretaria Nacional d'USTEC