Tothom és benvingut al català

Dani Pernas

El Correllengua ha tornat a passar per Rubí, i el balanç ha de ser positiu, ja que enguany, va haver-hi moviment constant de gent a la plaça del Doctor Guardiet. Molts infants van poder gaudir d'una diada amb titelles i jocs pensats per ells (veure reportatge). El dia va culminar, m'atreviria a dir, que exitosament amb un correbars molt concorregut, i amenitzat brillantment per una batucada. Es tracta d'una activitat que va donar pas a un concert d'un grup rubinenc amb futur, Nort, un toc de qualitat de bons músics rubinencs. Més enllà de tot això, en aquest article vull fer una reflexió del perquè i el com del Correlllengua.

Des de fa disset anys, el Correllengua treballa per a difondre l'ús de la llengua i promoure la cultura popular de les terres de parla catalana, i tot plegat des d'una aposta lúdica, participativa i transversal recorrent els Països Catalans de punta a punta, des de la Catalunya nord, fins al Pais Valencià.

El Correllengua recull l'essència del que històricament ha estat Catalunya, una terra d'acollida, de mestissatge, d'inclusió. Tanmateix, el Correllengua recull les ganes dels postres predecessors que van fer perdurar una llengua llargament perseguida i prohibida.

La decadència de la nostra llengua comença al segle XV un cop consumada la unió personal amb la Corona de Castella. Comença a decaure paulatinament a tots els nivells. Després de 1716, sotmeses les terres catalanes pels exèrcits centralistes, després d'una llarga guerra amb poderós ajut estranger, el Rei de Madrid es disposa a governar-les com a províncies conquerides, els castellans proven d'imposar el seu idioma i hi reïxen en els terrenys oficials.

És interessant veure que fins després de la destrucció de les llibertats catalanes l'any 1716, els industrials i comerciants romanen fidels a la llengua del país, malgrat les amenaces. També a nivell particular les famílies es van esmerçar a mantenir-la.

La victòria del general Franco en la Guerra Civil (1936-1939) va significar la repressió de qualsevol signe de catalanitat. Van ser abolits els l'Estatuts d'Autonomia, el Parlament de Catalunya i la Generalitat de Catalunya. Durant el període franquista (1939-1975), el català va ser objecte d'una agressió brutal i va quedar reduït a l'ús familiar. El castellà va passar a ser l'única llengua de l'ensenyament, de l'administració i dels mitjans de comunicació. Tant a l'interior del país com a l'exili, hi va haver diverses iniciatives (llibres, revistes, campanyes...) per tal de suplir el silenci imposat pel règim.

Actualment, malgrat el català viu un estat de pseudo-normalitat, rep atacs de forma frontal i d'altres més subliminals emmascarats en lleis d'educació. Al País Valencià, fa molts anys que existeix una campanya per fer desaparèixer la llengua, es va tancar el repetidor de TVC negant així la possibilitat de veure els valencians televisió de Catalunya al mateix temps que potinejaven RTVV arraconant cada vegada més el català i censurant l'aparició de qualsevol grup, associació o d'altri que estigués relacionat amb el català, com l'escola valenciana, Obrint Pas o Al Tall. Una tàctica maligna per negar a la societat l'aprenentatge i l'ús de la llengua, arrossegant-la cap al pensament únic. També a les Illes Balears, en contra de tota la comunitat educativa, s'ha aprovat una llei d'educació que porta emmascarada una intenció d'arraconar el català i excloure'l de l'ús social.

Amb tot això, queda clar que el Correllengua, ara és més vigent i més important que mai, igual de necessari que d'altres iniciatives com el Voluntariat per la Llengua, Foment de la Sardana, i totes aquelles iniciatives que s'esforcin en mantenir la cultura, la llengua i les tradicions catalanes. Quan una terra perd la llengua, la cultura i les tradicions, perd la identitat i tendeix a desaparèixer. Per tant, ens hem de fer dignes de tota aquella gent que ha perdut la vida per defensar la llengua, i que gràcies a la seva herència, ara podem seguir parlant el català.

El català i les iniciatives per mantenir-lo i promocionar-lo, lluny de ser separadores, són una forma d'integració i d'enriquiment personal de tots aquells i aquelles que s'hi volen atansar per aprendre'l, per deixar de viure'l com un problema i passar a viure'l com a eina d'integració social i ampliar coneixements.

Per això, el Correllengua és una festa integradora, a la que tothom és benvingut, i pot gaudir d'activitats transversals a tots nivells, tant a nivell social com d'edats. Hi ha activitats per a tothom i tothom pot trobar un moment per participar-hi i gaudir-ne.

Tothom és benvingut al català.

Dani Pernas, membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.