La dona, a contracorrent

Montse Clemente

Aquest dilluns, 25 de novembre, s'ha celebrat el dia internacional contra la violència de gènere. A Rubí s’organitzen diferents actes que recorden el tema. Rubí Solidari, per exemple, organitza a la biblioteca municipal un interessantíssim curs sobre la dona al món, i dissabte 30 de novembre a les 18:45h, just en acabar-se el curs,  l’assemblea del Procés Constituent de Rubí proposa una acció de carrer simbòlica oberta a la participació de tota la ciutadania per reivindicar els drets i la igualtat de les dones.

La idea és caminar marxa enrere, en grup, coberts amb distintius liles, des d’allà fins a la plaça de l'Ajuntament, on es llegirà un manifest. Aquesta acció col·lectiva no és una manifestació sinó un acte simbòlic de persones caminant juntes en contra de la violència masclista i institucional i el retrocés de drets de les dones, drets que en molts casos tant ha costat de guanyar.

Penso en els inicis de les associacions de dones, molt involucrades al moviment antiesclavista nord-americà, en les seves campanyes de boicot als productes elaborats per mà d'obra esclava, associacions que demanaven el vot de negres i dones; en concedir-se després de molt d’esforç el vot als negres i no a les dones es van crear les primeres associacions feministes específicament dedicades a demanar el sufragi femení. Penso en tantes dones condemnades només per tractar de votar...

Penso en la resistència civil de les Sufragettes, en el Regne Unit, a les multitudinàries manifestacions organitzades per interrompre els mítings per denunciar les injustícies, a les vagues de fam viscudes com a estratègia de denúncia; elles van ser les primeres a encadenar-se a reixats de llocs públics per cridar l'atenció de la premsa i a realitzar piquets d’obstrucció no-violenta per obstaculitzar la conducta habitual dels líders polítics.  Penso a les paraules d’ Emmeline Pankhurst, la seva líder, al jurat que la jutjava: 'estem aquí no per infringir les lleis, sinó pels nostres esforços de crear noves lleis'...

Penso en l’afroamericana Rosa Parks, tot un símbol, detinguda per negar-se a acatar la injusta llei de segregació racial que l’obligava a cedir el seu seient en un autobús a qualsevol blanc que li demanés…

Penso en la força de las Madres de Mayo, amb els seus mocadors blancs, reunint-se dijous rere dijous, manifestant-se unides públicament i de manera pacífica contra la dictadura...

Penso en la religiosa Teresa Forcades, tan en el punt de mira en els nostres dies, denunciant sense pèls a la llengua les poderoses multinacionals farmacèutiques, i els governs, i el sistema, i cridant a la vaga general indefinida...

Penso en tantes dones a contracorrent…

Penso en el seu exemple, i com ens fa falta avui dia rememorar la valentia de tantes dones, de tantes persones, que malgrat les repercussions, s’han manifestat, s’han mogut i han plantat cara...

La marxa del dia 30 és un acte, com he dit, simbòlic. I tot i així, molt segurament, ara perquè fa fred i a l’estiu perquè fa calor, encara que en aquest cas no hi hagi ni tan sols perill de represàlies com en molts dels casos abans exposats, ens farà mandra sortir al carrer...

Però, és el nostre deure denunciar, treballar per la igualtat, pels drets aconseguits i els que encara cal assolir. Hem d’entendre que podem  anar a contracorrent de les injustícies, per molta llei que encara les empari. Les lleis han de canviar a favor de les persones.

Aquesta és la línia de treball del Procés Constituent i de totes les persones i col·lectius afins, vincular la necessitat de canvi individual i col·lectiu, de conscienciació i empoderament ciutadà, de respecte a la diversitat i a la llibertat individual, social i nacional. De canvi de les regles del joc. Ens hi juguem molt. I és que potser estem tornant a temps on reunir-se, manifestar-se de manera cívica i expressar-se lliurement quedarà prohibit! Ho permetrem?

Jo dissabte vestiré de lila.

Montse Clemente, traductora i intèrpret.