El que no diu l'informe PISA

Pep Barceló

Fa uns dies que els mitjans de comunicació s'han fet ressò del que diu l'informe PISA sobre l'ensenyament a diversos països i malgrat que, de vegades, es fa una utilització dels mitjans de comunicació per crear estat d'opinió, aquest cop pensarem que és tal i com se'ns diu, sobretot perquè el que ha parlat és el senyor ministre. Però, si que caldria preguntar-se si tothom entén d'on ve tot això que ens donen com a oficial o natural. Per si de cas parlen una mica de qui és l'OCDE, com es fa aquest informe i quin valor pot tenir.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) és una organització que promou, com del seu nom es pot despendre, respostes per mitjà del creixement econòmic, el comerç, la tecnologia al món actual, i, lògicament, es proposa que l'educació s'ha d'orientar cap a l'adquisició de competències per estar ben situat en el mercat laboral que necessitin les empreses.

Les avaluacions PISA consten d'unes proves escrites dissenyades per esbrinar mancances en competències predeterminades que seran passades a part de la població escolar sobre alguns aspectes del currículum; un buidatge i tractament estadístic dels resultats obtinguts i, finalment, unes referències comparatives amb conclusions i 'recomanacions' explicitades o insinuades. Es presenta com una avaluació 'asèptica i purament tècnica' per saber on estem i què hem de fer, tot a partir d'uns estàndards de competències en llengües, matemàtiques, ciències i informàtica perquè faciliten les eines útils i desitjables per a la comunicació, la capacitat d'adaptació i les perspectives d'integració en el mercat laboral. Una altre element a tenir en compta és que la comparació entre diferents no és una comparació científica, així doncs podem dir que la comparació entre països, que es fa a l'informe PISA, pot ser una fal·làcia perquè es compara desenvolupaments econòmics diferents, polítiques educatives diferents i realitats socioculturals diferents.

Vist qui ho fa i com ho fa cal donar un valor relatiu del que diu perquè les seves conclusions neixen parcials, simplista i molt reduïdes per saber el nivell de competències que l'alumnat té en tots els àmbits de la seva educació. Vist el que s'avalua queda evident que no hi ha un anàlisi del efectes del procés educatiu pel que fa a la cohesió social i en la construcció de la identitat nacional; respecte als aspectes socials, morals, emocionals, de creixement humà personal, etc. de l'alumnat. És com si anéssim a fer-nos una revisió mèdica general i només ens féssim una radiogràfica del dit gros del peu esquerre; sabrem realment quina salut tenim?.

Seria bo saber el que no diu l'informe PISA, o el que no ens diuen, sobre com influeix la doble xarxa de centres (pública/privada) que pateix el país. Aquesta tendeix a concentrar tot l'alumnat amb dificultats en els centres de la xarxa pública i les administracions no esmercen cap recolzament al professorat per atendre aquest alumnat amb dificultats. Si estem equiparats en nombre de dies i hores escolar. Si el nombre d'adults amb estudis superiors és menor que a altres països. Si el percentatge de graduats en batxillerat i cicles formatius segueix augmentant. Si seguim amb un més gran nombre d'alumnat amb titulació universitària que molts altres països. Si la relació entre nivell educatiu i salut és més perceptible a l'estat espanyol que a la UE (Estat espanyol 85,78-69 % - UE 82,72-57 %). O bé si el nostre nivell d'equitat segueix estant molt per damunt de la majoria de països.

Si com el mateix informe reconeix, el context és molt important per al desenvolupament de les capacitats, què passarà en les següents avaluacions quan es vegi la repercussió de l'augment de les ràtios a les aules, la baixada del PIB dedicat a educació, la disminució de especialistes i recursos, en fi, la quantitat de retallades que es venen fent des del 2010? Ja veurem, però segur que repercutirà en la qualitat i equitat del nostre sistema educatiu. I això és més important que estar uns punts més avall o més amunt en alguns coneixements.

Pep Barceló, mestre i membre de la Secretaria Nacional d'USTEC.