Pensaments de tren

Dani Pernas

Sovint, m’agrada i em relaxa tornar amb tren de passar el cap de setmana a la Costa Brava, la que considero la meva segona terra. Aquests viatges són font de reflexió dins d’un clima relaxat, esdevenint al capdavall la inspiració que suposa la gènesi d’alguns dels articles que heu pogut llegir. Amb el sol encegant-te els ulls, veus passar la vida inexorablement per la finestra, a voltes fugicera, a voltes tossudament persistent, te n’adones com n’ets d’incapaç de recordar i d'escriure l’arbre que fa pocs segons has deixat enrere, i d’altra banda, contemples com el Montseny presideix altivament bona part del teu viatge, fins que després de molts minuts de trajecte el deixes enrere, romanent capciosament a la teva memòria, la forma de la muntanya un cop deixada enrere. Al cap i a la fi, esdevé com un fidel reflex de la vida mateixa.

A la vida, hi ha gent que es conforma a passar-hi de puntetes, de forma discreta; en canvi, n’hi ha d’altres, que volgudament o sense voler-ho, deixen petjada, una petjada tan profunda, que és difícil d’esborrar-la malgrat el pas del temps. El fet de ser incidents a la vida, no té perquè ser amb fets magnànims o grandiloqüents. A vegades, la importància esta en els gestos, en les coses petites, molt sovint, imperceptibles per un mateix. Una d’aquestes persones, a la que sempre estaré agraït, i li professo el meu amor i la meva amistat incondicionals; sense voler-ho i ni tan sols saber-ho, em va ajudar a sortir d’un sotrac de la vida, un sot on havia catgut fruit de l’estroncament de la meva vida laboral degut a la malaltia i discapacitat visual que tinc. Amb això, no pretenc donar lliçons morals, ètiques, i ni molt menys dictar sentències, ja que no em sento en un nivell moral superior a ningú i, per tant, tampoc em considero capacitat per fer-ho.

Només vull plantejar una reflexió sobre el nostre paper a la societat, i per extensió en el món, i el paper que cadascú hi podem tenir, equivalent al compromís que volem emprendre-hi. Aquesta reflexió és aplicable i extensible a tots els nivells. També al polític, malgrat el descrèdit que molts senten cap a la classe política i el que molts s'esforcen en augmentar-lo, la societat necessita líders, uns líders que agafin els seus anhels i els materialitzin al Parlament. Ara, estem davant d’un punt d’inflexió de la nostra història com a poble i com a País, on Catalunya, ha de decidir cap a on vol anar, i calen polítics que vehiculin la voluntat d’un poble, i ho facin a través de la via més democràtica de totes les vies que es coneixen, la del vot, i com que cal una desposta explícita, proporcional a les postures i voluntats del poble, cal que aquesta pregunta sigui clara i que comporti una resposta diàfana, amb dues opcions, sí o no.

Cal gent disposada a posar-se al costat de la societat, que es comprometi amb ella i lideri aquesta fase, per, entre tots, deixar la nostra petjada. Per acabar, i com que aquest article l’escric dos dies més tard de rebre una notícia colpidora, vull dedicar les últimes línies a una dona que ha deixat petjada com a dona, mare i avia, tasques que s’hi va dedicar abnegadamente i amb il·lusió a totes, i que la mort se l’ha endut massa d’hora i sobtadament mentre amb tota tranquil·litat estava mirant la tele després de la satisfacció de dedicar tot el dia a cercar com podia fer feliços els seus nets a les dates que s’apropen. Vicenç, Eva, Sandra, molta força, i cor fort pels petits, malgrat sempre romandrà al pensament la Rossita, gaudiu de les festes.

Igualment, bones festes a tota la gent de Rubitv.cat i als seus visitants i lectors.

Dani Pernas, membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.