L'escola és l'espill de la societat

Pep Barceló

Sí, l'escola és el que és la societat i li passa el que li està passant a la societat. Això és així aquí i allà on anem.

L'escola a Suècia va estar considerada durant molts anys (amb la finlandesa) com una de les millors del món. El que caracteritzava el sistema educatiu suec, a més del nivell del seu alumnat, era que en les seves aules estaven representades totes les classes socials, creant una escola cohesionada i una de les societats menys desiguals. Va ser l'acció de molts anys de govern progressista del país, promovent valors d'equitat, progrés i cultura. La finalitat de l'educació era formar una ciutadania solidària, culta i preparada per decidir i actuar en una societat democràtica. Com diu Fernando Savater en una entrevista publicada recentment, 'educar no es solo preparar empleados, sino ante todo ciudadanos'. Però l'any 2006, una coalició de partits conservadors i liberals va canviar el sistema educatiu i moltes escoles públiques van passar a ser gestionades por empreses privades. Des d'aleshores, les famílies escollien les escoles on enviar els seus fills, promocionant-se les escoles de gestió privada, finançades amb fons públics (el model preferit de les reformes del PP). Com era previsible, es va produir una selecció dels alumnes per part d'aquestes escoles de gestió privada, fent-t'ho de forma indirecta, amb la qual cosa es va produir una gran segregació. Així, van augmentar les desigualtats educatives al país i va decaure substancialment la qualitat de tot l'ensenyament. L'any 2009, en matemàtiques i ciències, Suècia estava per sota de la mitjana de la OCDE, el mateix que ha succeït en altres països -com els Estats Units- on també s'han posat en marxes reformes semblants.

En el cas de Suècia, sembla ser que les classes benestants pressionaven als partits polítics afins per fer unes reformes educatives per tal que els seus fills fossin educats com a ciutadans de primera i es seguissin reproduint les característiques socials de cada classe, 'Els nostres amb els nostres i els vostres amb els vostres'.

Això que va passar a Suècia, però, també està passant a casa nostra. Sembla que hi ha relació entre el nivell d'igualtat social i l'alt rendiment dels seus estudiants. Els països escandinaus són un exemple d'això, mentre que el Regne Unit, Alemanya i Estats Units són la cara oposada de la moneda. Que aquí l'educació sigui essent, en termes relatius deficient, potser té a veure alguna cosa amb el que diu un informe que acaba de fer públic Cáritas on s'assenyala que Espanya és el país d'Europa amb més grans desigualtats socials; o com les notícies que apareixen a la premsa detallant com la crisi ha enriquit encara més als nostres rics i ha empobrit a la resta. L'arribada de la democràcia va corregir moltes deficiències i injustícies, però és lamentable que a partir del 2008 s'hagi fet palès que l'escola pública, els ensenyants i les classes menys afavorides econòmicament no són tan importants per a l'Estat como pagar un deute injust o que els bancs tinguin liquiditat.

Si seguim traient recursos (retallant o privatitzant) estarem empobrint l'educació i el país, i, el que és pitjor, creant més desigualtat amb els perills que això comporta. Aquí tenim exemples del que no hauríem de fer:

Notícia 1: Educación gasta 300.000 euros en cursos de inmersión de inglés para 500 alumnos.
Una compañía estadounidense impartirá las clases en el poblado de Fenosa en Os Peares.

La Consellería de Educación destinará 300.000 euros a impartir cursos de inmersión lingüística a un número prácticamente simbólico, el 0,25%, de estudiantes de Primaria y ESO (500 del total de 200.000 alumnos). La Xunta ha elegido mediante licitación pública a la empresa estadounidense Vaughan, que desarrollará esta tarea en el poblado que Gas Natural Fenosa posee en Os Peares. (...) La iniciativa supone la externalización de una asignatura curricular que pasa a ser impartida, en horario lectivo, por docentes no funcionarios de una empresa privada. (...). (veure notícia)

Notícia 2: Recórrer als donatius per poder salvar l'escola.
Dues escoles rurals han iniciat campanyes de micromecenatge per recaptar fons.

Garantir la continuïtat de l'escola. Aquest és l'objectiu de les dues campanyes de micromecenatge que han iniciat les Associacions de Mares i Pares (AMPA) de les escoles rurals El Puig de Prullans (Cerdanya) i Alins de la Vall Ferrera (Pallars Sobirà). (...) Per la seva banda, l'escola Alins va decidir l'última setmana de setembre començar la seva campanya de micromecenatge. El seu objectiu és posar al dia un centre amb nombrosos problemes: falta d'aïllament tèrmic, parets mal pintades, pati sense sorra, problemes d'estructura del terra de la planta superior o una instal·lació elèctrica obsoleta. (veure notícia)

Notícia 3: 1,1 millones de alumnos pierden en un solo curso las ayudas de libros.
El Defensor de Pueblo alerta de un recorte presupuestario de casi el 45% en cuatro años.

Las ayudas públicas para los libros de texto en la educación obligatoria han caído en picado durante la crisis. Una crisis que "explica aunque no justifica esta reducción", dice un informe del Defensor del Pueblo, que constata un descenso del 45% en la financiación en los últimos cuatro años, de tal manera que, solo el curso pasado, más de 1,1 millones de alumnos perdieron estos apoyos, es decir, un 36,4% de los beneficiarios. Y esto ocurre en un momento en el que la capacidad económica de los ciudadanos "se ha visto severamente mermada". "Son muchas las familias sin ingresos o con ingresos muy precarios [...] que precisan más que nunca que la previsión constitucional de una educación básica gratuita para sus hijos sea una realidad" (veure notícia).

Pep Barceló, mestre i membre de la Secretaria Nacional d'USTEC.