75 anys de la fi de la Guerra Civil i Tricentenari del 2014

Rubí d'Arrel

Aquest 2014 tindrem dues efemèrides històriques que, per la seva importància, cabdal en el desenvolupament posterior del país, des de Rubí d’Arrel creiem que mereixen ser tingudes en consideració per part de les institucions locals, però també per tots els rubinencs. D’una se’n compleixen 300 anys (l’entrada de les tropes borbòniques a la ciutat de Barcelona l’11 de setembre de 1714); mentre que de l’altra, més propera en el temps, en fa 75 (l’ocupació de definitiva de Catalunya per part de les tropes franquistes, entre gener i febrer de 1939). Ambdues representen la conclusió d’un període de guerra, marcat per la carestia, la crueltat i la mort; i ambdues representen la fi de les aspiracions del poble català, i l’inici d’un període de repressió que intentà anorrear-nos com a nació. 

A Rubí els efectes de la Guerra de Successió no afectaren directament al municipi: només tenim constància del pas d’un contingent borbònic per la Riera de Rubí el 21 d’agost d’aquell 1714, per tal de combatre les tropes austriacistes del marquès del Poal que s’havien refugiat a Terrassa. Tanmateix, encara era ben viu entre la població el record de l’anterior guerra dels Segadors, quan les tropes castellanes causaren estralls a la vila el 1640 i el 1652. Tot i així, hem de suposar que òbviament les càrregues impositives, la manca de productes bàsics, i l’enviament d’algun jove al front, sí que degueren causar als rubinencs forces maldecaps de manera indirecta. No cal dir, però, que la repressió desencadenada posteriorment a la conquesta, amb la promulgació del Decret de Nova Planta i la instauració del model castellà, que suposava la fi de les llibertats, constitucions i institucions pròpies del país, marcà un abans i un després en la quotidianitat dels nostres convilatans.

El 25 de gener de 1939, la situació, en bona mesura, es repetia. Aquell dia les tropes franquistes entraven a la ciutat, després d’uns breus intercanvis de trets i el llançament d’alguns obusos, que causaren diverses morts. L’Espanya autodenominada nacional arribava per quedar-s’hi durant quatre dècades, encetant-se amb un període de misèria, repressió, i negació de la identitat i l’autogovern català. La generalitzada manca de proveïments que s’havia produït durant la guerra s’exacerbava ara encara més, i una onada d’empresonaments, depuracions, encausaments i fets violents realçaven el poder dels vencedors sobre els vençuts. L’endarreriment cultural, social, democràtic i econòmic que causà la dictadura l’hem arrossegat durant molts anys.

Malgrat que no sigui l’objectiu principal d’una entitat com Rubí d’Arrel, no volíem deixar passar l’oportunitat de fer present als rubinencs la importància de recordar el nostre passat, per tal de comprendre el present, i construir el nostre futur. Com deia Salvador Espriu a la seva composició Inici de càntic en el Temple, 'Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble'.

Rubí d'Arrel