Aparques o jugues?

Albert Cónsola (cREC)

Enguany se celebra la novena edició del Park(ing) day, una iniciativa veïnal nascuda a diferents ciutats dels Estats Units i que, en l'edició de 2013 va comptar amb la col·laboració de 162 ciutats a tot el món. Tots sabem que als EUA, i a la majoria de ciutats del nostre entorn, el vehicle privat té el monopoli sobre l'espai públic, doncs aquest moviment reclama una cosa que pot semblar tant senzilla com repensar i reequilibrar la distribució de l'espai públic a les ciutats... Qüestions relacionades amb l'status associat al cotxe, els interessos econòmics i especulatius o el fet de plantejar la ciutat únicament com un espai de pas i no d'estada han fet que en els darrers 50 anys el disseny de les ciutats s'hagi adaptat a satisfer les necessitats de la mobilitat en vehicle privat, sense promoure un debat amb totes les parts implicades: infants, gent gran, persones amb mobilitat reduïda, etc.

A conseqüència d'aquest fet ens hem trobat que l'espai públic disponible de les nostres ciutats s'ha destinat majoritàriament al cotxe en detriment de vianants, ciclistes o transport públic. La nostra ciutat no escapa d'aquesta situació, utilitzant els informes del Pla de Mobilitat Urbana actualment en procés de redacció, voldria presentar dues dades per il·lustrar aquesta situació a Rubí. D'una banda, el 72,9% de l'espai públic de la ciutat està destinat a vehicles motoritzats i només el 27,1% és d'ús exclusiu per vianants. I, de l'altra, alguns dels carrers amb major intensitat de trànsit de vianants (per exemple, els ponts del carrer Sant Joan -entre 4.000 i 6.000 vianants al dia- o del carrer Cadmo -entre 2.000 i 4.000 vianants al dia-) tenen unes voreres d'amplada millorable, tot i l'elevada intensitat de vianants que hi passen al llarg del dia per anar i tornar d'escola, a la feina o a comprar.

La filosofia del moviment Park(ing) day és ben senzilla: donar uns usos alternatius a l'espai dedicat exclusivament al vehicle privat, de forma que permeti una major interacció entre els veïns, que pacifiqui l'entorn (menys soroll i menys contaminació), dinamitzi el comerç local, etc. Per aquest motiu, el moviment utilitza les places d'aparcament de pagament amb temps limitat (zona blava) per fer-les servir com a terrasses, petits jardins, ludoteques infantils o, fins i tot, zones chill-out on descansar al migdia abans de tornar a la feina. Lògicament, paguen pel temps que utilitzen l'espai (com els conductors en aparcar els vehicles) però li donen un valor afegit a l'espai: milloren les relacions entre veïns, redueixen el trànsit de vehicles i aporten un granet de sorra a fer una ciutat més habitable.

De fet, l'objectiu final no deixa de ser posar en evidència, als ulls de tothom i de forma senzilla i visual, el cost d'oportunitat que suposa que un espai comú estigui ocupat per un vehicle aparcat durant hores i, al mateix temps, presentar alguns usos alternatius que podria tenir aquest espai. Estarem d'acord que a la ciutat de Rubí no anem sobrats de parcs on la canalla jugui, els adults facin activitats a l'aire lliure (tai-txi, llegir, pintar...), un grup de músics toquin un concert en format acústic o els infants puguin patinar i anar en bicicleta sense perill de ser atropellats pels cotxes. Us imagineu la d'activitats que es podrien fer en espais com l'aparcament del Rubí+D o de l'Escardívol sense els vehicles que monopolitzen actualment aquests espais?

Albert Cónsola, membre del col·lectiu Rubí Espai Comú (cREC).