L'escola afavoreix la millora social

Pep Barceló

L'avenç i millora de la situació de les persones depèn dels coneixements i de les eines que aconsegueixen, i que les capaciten per obtenir i assegurar-se un futur òptim. Aquest no és un anunciat teòric, bé ho saben els pares i mares quan fan un gran esforç perquè els seus fills tinguin estudis, sàpiguen idiomes o vagin al conservatori.

Catalunya, i també la resta de l'estat, és un bon exemple de l'avenç de les persones perquè durant aquests anys de democràcia hem construït un ensenyament que respon a criteris socials de justícia distributiva, d'igualtat d'oportunitats i d'atenció especial a les classes econòmicament més desafavorides. Els resultats han estat òptims com ho demostra el fet que aquest període ha estat l'únic període de la nostra història en què les filles i els fills de totes les classes socials han estat escolaritzats i han arribat a la universitat i/o altres estudis superiors. El paper que ha tingut l'ensenyament en el progrés social del país ha estat important, però fonamental ha estat el seu paper com a ascensor social de l'alumnat, contribuint a anivellar les diferències socials d'origen. Sortosament, s'han pogut minorar les desigualtats que tant mal fan al benestar de les persones i que trenquen l'estabilitat del país.

Com bé explica el catedràtic Vicenç Navarro en un article periodístic les desigualtats no són d'ordre natural, sinó que són provocades per les polítiques públiques que es facin en el país. Per aquesta raó l'escola ha pogut, essent 'una escola de qualitat per a tothom', frenar en gran mesura el classisme que històricament caracteritzava l'educació en el nostre país.

És cert que la societat, el seu conjunt, haurem de seguir lluitant perquè no disminueixi la despesa pública per alumne (a Catalunya ha caigut més del 28% des del 2010), que no treguin més mestres, que l'alumnat no estigui massificat o que hi hagi els equipaments i recursos necessaris per a la seva qualitat; però comptem amb uns professionals que volen fer bé el seu treball perquè els agrada i tenen vocació i perquè tenen consciència que gran part del futur de les persones i del país està en les seves mans.

Els països europeus del nostre entorn miren allò que fa que d'altres tinguin sistemes educatius eficients socialment i descobreixen que hi ha d'haver un equilibri entre treball i descans escolar; que el sistema escolar està totalment finançat per l'Estat sense diferents xarxes d'escoles; que el professors té formació universitària i un alt grau d'autonomia a l'aula o que hi ha sindicats de docents forts (veure article). D'això, a casa nostra, en tenim una mica de tot.

Aquests dies les escoles de la nostra ciutat fan les 'portes obertes' perquè les famílies puguin veure-les per dins i puguin comprovar el que s'hi fa. Les nostres petites i petits estaran en el lloc fet per a elles i ells, on trobaran el tracte i les condicions millors per al seu creixement i la seva formació per al futur. Avui encara podem dir en veu alta que l'ensenyament en el nostre país, malgrat sembla que contínuament se'l desmantella en recursos perquè la gent digui que no val, segueix afavorint la millora de les persones, la seva promoció i la igualtat al marge de l'origen social del qual es parteix. El futur de la nostra canalla comença ara, els professionals de la pública estan aquí.

Pep Barceló