Quan Miró passejava per Rubí

Eduard Puigventós

A mitjans dels 60 i inicis dels 70, i malgrat el gris panorama polític del franquisme, personificat a Rubí en la figura de l’alcalde Murillo, la ciutat bullia. Eren anys d’efervescència urbanística, d’abandonament de la vinya, de creixement industrial i d’arribada d’immigració essencialment del sud d’Espanya, que transformava la fisonomia i el paisatge de l’aleshores vila. Hi havia una manca de serveis patent, ja fossin escoles, centres sanitaris, clavegueram o vies de comunicació, però d’altra banda es produïen una sèrie de moviments culturals entre els rubinencs que denotaven que tenien ganes de fer coses noves, de combatre la minsa i pobra cultura oficialista del règim. D’aquí que nasquessin grups de música com els Rubystar’s, els Pacífics, els Dingos, els Clippers i d’altres; que es fomentessin activitats des de les entitats de cultura tradicional; que la biblioteca popular acollís xerrades o recitals de poesia; que es fessin representacions teatrals; i que des d’una vessant més artística i creativa apareguessin colles com el Bambolines Club o el Grup 64, del qual aquest any se’n commemorarà el cinquantè aniversari. Sense estendre-m’hi, el Grup 64 el formaven gent jove que procedia de diversos àmbits (la Parròquia, el Centre Excursionista i la Cooperativa, essencialment), que organitzaven xerrades, exposicions, concerts i teatre modern, sempre al marge del consistori, i que arran d’això tingueren problemes amb la Brigada Político-social (la policia política franquista) i amb personatges feixistes locals.

Però per estrany que sembli, el Rubí de l’època acollia també artistes forans, que per treballar o per trobar-hi inspiració, feien estada a la nostra ciutat. Un d’ells era en Juan José Torralba, un mexicà nascut el 1937, fill d’un català, futbolista del Futbol Club Barcelona, que el 1928 s’havia establert a Mèxic. En Torralba era un home que des de ben menut s’havia sentit inclinat cap a la pintura, i havia cursat els seus estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de San Carlos i a la d’Arts del Llibre de Mèxic. S’havia establert a Barcelona a partir de 1958 per prosseguir els seus estudis, i acabà per residir a les Fonts al cap d’un temps. Especialitzat en gravat, havia fet nombrosíssimes exposicions i havia estat guardonat amb cinc premis diversos a Espanya, Estats Units i Mèxic. Torralba pintava per ell, però també rebia encàrrecs d’estampació i col·laboració en obres per part de galeries d’art, com la Jacometti de Suïssa, o d’autors aleshores no tant reconeguts com avui dia com Antoni Tapias. Entre els més destacats, però, hi havia també el cèlebre Joan Miró.

Juan José Torralba es movia força per Rubí, on havia establert llaços d’amistat amb el fotògraf Josep Maria Roset i un suís, en Peter Sigrist, un pintor abstracte que vivia a Ximelis i que oferia casa seva per a trobades d’aquests tres artistes. En Torralba tenia llogat un soterrani al carrer Cervantes, al costat de l’actual bar Sport, on durant una temporada hi muntà el seu estudi. I allà s’hi dirigien els seus clients, per tal de comprovar com tirava endavant la feina, suggerir-li algunes correccions, o fer-li nous encàrrecs.

Així, en Joan Miró s’havia desplaçat algunes vegades a Rubí per visitar en Torralba. Arribava en tren, caminava pel carrer Fondo, enfilava carrer Cervantes amunt, i quan acabava desfeia el mateix camí fins a l’estació, segurament passant desapercebut per a la majoria de vianants i conductors. Quina revolada en faríem, avui dia, si això passés! I quina llàstima que sovint no dediquem l’atenció que es mereixen als artistes locals i als forans que ens visiten.

Eduard Puigventós, historiador.