El TSJC condemna la Generalitat per les pudors i els sorolls que genera l'empresa Ipagsa

La part demandant considera que l'Ajuntament 'no ha mostrat la mínima empatia' per la situació dels veïns

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó al rubinenc Ildefonso Sánchez, un veí de la Zona Nord que des de fa anys manté una lluita als tribunals per acabar amb les pudors i sorolls que causa l'empresa Ipagsa, dedicada al món de les arts gràfiques, als veïns d'aquest barri de la ciutat. Aquest rubinenc va denunciar el cas fa alguns anys i, fins i tot, el Síndic de Greuges li va donar la raó. Sánchez va lamentar fa més d'un any a Rubitv.cat la manca de voluntat de l'Ajuntament de Rubí de posar solució a aquest cas (veure notícia).

Ara, una sentència del TSJC, que ja no permet recurs, anul·la parcialment la llicència ambiental que l'empresa tenia des del 2008 i condemna la Generalitat a fer complir la llei a Ipagsa, que es veurà obligada a implantar les mesures necessàries per no produir vibracions, sorolls ni olors que superin els valors màxims establerts per la normativa i per evitar així molèsties als veïns.

El tribunal condemna la Generalitat a definir mesures preventives i correctores per a Ipagsa per tal que la companyia respecti els nivells mínims establerts per la llei en matèria de sorolls, vibracions, olors i emissions de compostos orgànics volàtils. El govern català té dos mesos per avaluar el compliment de la llei en matèria de medi ambient per part de la companyia.

La sentència considera provat que Ipagsa genera greus molèsties als veïns. El TSJC recull que la companyia no va presentar la sol·licitud per obtenir l'autorització ambiental fins al gener de 2008, malgrat que el termini legal per demanar-la finalitzava al gener de 2007. Malgrat el retard, la Generalitat no va dur a terme cap actuació contra l'empresa, que arran d'aquest silenci administratiu va mantenir la seva activitat durant més d'un any al marge de les obligacions ambientals.

Pel que fa a la contaminació acústica causada per Ipagsa, la sentència estableix que les vibracions i sorolls generats per l'empresa estaven molt per sobre dels permesos en aquella zona, uns límits recollits en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.

Pel que fa a les olors, la sentència indica que, malgrat que a l'avaluació ambiental es diu que no es generen olors que afectin els veïns, existeixen informes municipals que demostren que l'emissió de contaminants atmosfèrics volàtils supera 15 vegades el límit permès en 4 focus d'emissió diferents.

En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que la Generalitat ha permès a Ipagsa generar una contaminació acústica i atmosfèrica per sobre del que permet la llei.

Tot i que la sentència condemna el govern català, la part demandant assenyala que és l'administració local la que té les competències en matèria de sorolls, vibracions i olors. És per això que considera que 'l'Ajuntament no ha mostrat la mínima empatia per la situació dels veïns de la zona, tot i les nombroses queixes i denúncies posades'. Tot i així, valora positivament la tasca de la Policia Local.

L'any 2005 el Síndic de Greuges de Catalunya va advertir a l'Ajuntament dels incompliments d'Ipagsa en matèria d'olors i sorolls. L'advocada de la part demandant assegura que malgrat aquests informes del defensor del poble, 'l'Ajuntament no va dur a terme cap actuació' i va permetre que l'empresa no complís amb la normativa.

AINA MIRALLES