Per què s'ha trencat el pacte?

Ignasi Mir

Crec que molts rubinencs estem preocupats per la situació del govern municipal. Tots potser no, perquè Carme García ha dit que no hi ha motius per fer-ho (sic). Però ens equivocaríem si creiéssim que tots els mals recauen en la fragilitat d'un govern de 6 regidors malcomptats. Crec que el problema està molt endins de l'ADN de la política local. Massa sovint sembla que els interessos de partit i, fins i tot, els personals passen molt per davant dels interessos de ciutat. El debat sobre les causes del trencament del pacte n'és un bon exemple amb un batibull de possibles arguments, causes i solucions màgiques que deixarien perplex a qualsevol visitant extern a les dinàmiques del municipi.

S'ha comentat que la distància ideològica entre els dos partits de govern era massa gran. La veritat és que el PSC de Rubí no és precisament dels més catalanistes del país, però ho era fa dos anys? Més aviat just el contrari. Al 2010, el PSC de Rubí va tombar la moció de suport a les consultes populars sobre la independència quan a molts municipis de Catalunya el PSC va votar a favor o es va abstenir per permetre que es tirés endavant. Precisament quan es va fer la consulta popular al 2010 a Rubí i malgrat que des de Rubí Decideix vam demanar explícitament ser rebuts per l'alcaldessa, com a la resta de municipis, la senyora García s'hi va negar per estar radicalment en contra de la consulta, del dret a decidir. La posició respecte el català també és simptomàtica. Malgrat que la normativa local diu que les publicacions del consistori es faran normalment en català, la revista municipal és des de fa 10 anys completament bilingüe. En municipis propers governats per PSC i sense cap partit nacionalista al govern, com Terrassa o Cerdanyola, la revista municipal és només en català. Són només alguns exemples, però en podríem trobar d'altres.

Un altre argument és l'agreujament de la crisi interna del PSC. Aquest agreujament és tan cert com també que el PSC del 2011 ja tenia una greu crisi interna a sobre quan el suport a l'alcaldessa dins el partit estava per sota del 50%, l'equip de govern havia patit diferents crisis i Carme García ja havia expulsat regidors de pes, com ara el número 2 del mateix, en Jordi Peiró. 

La tercera causa que s'ha comentat és la fragilitat del pacte signat al 2011. Fent el símil matrimonial, es tractaria d'un enllaç on ambdues parts eren conscients que hi havia moltes possibilitats d'acabar trencant peres. De fet, si el pacte del 2007 detallava literalment que aquest es basava en què 'el PSC ha guanyat de manera clara les eleccions i ERC ha millorat resultats, una mostra clara de l’acceptació per part de la ciutadania de la seva participació en la governabilitat de Rubí', a les eleccions del 2011 va passar just tot el contrari (els dos partits van empitjorar resultats) però el pacte es va fer igualment. Si hi sumem que ERC i PSC no sumaven majoria estable, els problemes interns i el debat sobre la independència es podria concloure que la situació actual és preocupant però no en cap cas sorprenent. Plou sobre mullat.

Ignasi Mir, enginyer de Camins.