Cassoleta de cargols amb ceba a la font del Bossinyot

Rubí d'Arrel

Malgrat que us pugui semblar poc important, fer un àpat o una beguda ha estat -i ho és encara- un element clau a moltes cultures. El fet de compartir aliments esdevé un símbol d'unió, de germanor, de pau... Fa que es refermin els vincles entre els individus d'una mateixa comunitat i entre els de diferents. Entaulats, s'han pres grans decisions i s'han arribat a molts pactes i acords.

Tot té importància en aquest ritual: els ingredients, els utensilis, les persones, el temps o el lloc de l'àpat. A propòsit del lloc, a Rubí, sembla que la gent tenia uns àpats preferits a raó de la font que anessin a visitar o en variaven algun ingredient, com és en el cas que ens ocupa.

Cal Royo era un exemple típic de família pagesa a Rubí, que vivien del camp, però també de la fàbrica. La Ramona López Saló, de Cal Royo, cuinava cargolins amb ceba i canviava els ingredients quan el seu marit, en Manel Royo, 'l'avi', els deia: 'Aquesta setmana anirem a fer la cargolada a la font del Bossinyot'.

La Ramona cuinava aquesta recepta amb cargols de diferents tipus: cargolins, vinyals, bovers o mongetes. Però quan anaven en aquesta font, feia servir els cargols mongeta perquè així facilitava la tasca a la seva canalla de treure l'animaló de la closca.

La font del Bossinyot era una font senzilla, boscana, situada al peu del torrent amb el mateix nom. Avui dia estaria situada entre el cementiri i l'ermita de Sant Feliuet de Vilamilanys (terme de Sant Quirze del Vallès), prop de la rotonda del barri del Pinar, a mà esquerra, en direcció a Sabadell, on actualment hi ha una fàbrica. Algunes persones recorden que no era una font amb un gran doll d'aigua, sinó que més aviat hi brollava un rajolinet d'aigua bona i fresca. Tampoc hi anava gaire gent, tret dels dissabtes, i gairebé només la freqüentava gent de Rubí. Hi havia una esplanada d'herba petitona i era agradable. No hi havia gaire arbreda, així que el millor moment d'anar-hi era per primavera i els capvespres d'estiu.

La Rosa Royo, filla de la Ramona, la recorda així:

Era una font per anar-hi a jugar. Jugàvem i quan estàvem tips de jugar, pues, llavorens, la meva mare ja ens posava una manta grossa a terra i en allà ens menjàvem els cargols i la fruita. I estàvem la mar de bé i, llavorens, tornàvem a marxar cap a casa, que no anàvem amb el carro ni tartrana ni res, hi anàvem a peu! Hi anàvem a peu carregats, però feliços de poder anar en allà. Ens agradava molt. I al meu pare li agradava molt anar en allà.

Tot i tenir la senzillesa d'una font boscana, era un punt d'aturada indispensable de la caminada popular amb què s'encetava la Festa de Primavera, festivitat que se celebrava a Rubí a principis dels anys 20 fins al seu declivi als anys 30, aproximadament.

Segons algunes informacions, el seguici festiu es dirigia des de Rubí fins a l'ermita de Sant Feliuet de Vilamilanys. Allà es feia la primera aturada per sentir missa i després se seguia en direcció a la font. S'hi descansava i els petits de l'Esbart Dansaire ballaven algunes danses populars, com 'el Ball cerdà de Vic' o 'la Punta i taló de Llarbern'. També, s'hi ballaven sardanes, com ara 'l'Ombra dels pins' (mestre Soler), la 'Xica de la casa' (mestre Morera) o 'la Ginesta' (mestre Bou). En acabar els balls, el seguici es dirigia cap al bosc de Can Corbera i a l'indret on es troba (encara hi és) la font de Can Corbera es feien tot un seguit d'activitats lúdiques i culturals.

La font també té una altra cara, que no és gens festiva. L'historiador local Eduard Puigventós va trobar la notícia de l'aparició de soldats morts a la font del Bossinyot, on va haver-hi un combat el 25 de gener de 1939 entre soldats republicans i franquistes, que va acabar amb la mort de tres republicans i dos soldats moros.

Sigui com sigui, val la pena recordar les petites històries de les nostres fonts i, de retruc, recuperar receptes com la de la Ramona.

Bon profit.

Rubí d'Arrel

Recepta: Cassoleta de cargols amb ceba a la font del Bussinyot, de Ramona López Saló, de Cal Royo (Cedida per Rosa Royo López)

Per a 4 persones:

2 quilos de cargols mongeta

2 peus de porc bullits i tallats per la meitat (opcional)

1 quilo de tomàquets

1/2 quilo de cebes

Llorer i farigola

1 bitxo

Vi blanc

Oli d'oliva

Sal

Abans heu d'haver netejat els cargols perquè hagin tret la bava.

Poseu els cargols nets al foc en una cassola amb aigua.

Quan l'aigua arrenqui el bull, aparteu la cassola del foc, llenceu aquesta aigua i poseu-n'hi de nova.

Afegiu-hi llorer, farigola i sal.

Un cop bullits, escorreu els cargols i reserveu-los.

A la mateixa cassola, feu-hi un sofregit de ceba, tomàquet, un bitxo petit i un got de vi blanc i un pessic de sal.

Deixeu-ho que faci un xup-xup una estona.

Si voleu donar més consistència al plat, afegiu-hi ara els peus de porc i deixeu-los coure fins que quedin ben melosos.

Afegiu-hi els cargols i deixeu que tot plegat faci xup-xup.

Acompanyeu-los amb vi de la casa i amb aigua de la font del Bossinyot per als més petits.

Més informació: Facebook i Bloc de Rubí d'Arrel.