Formació integral, no emprenedoria

Pep Barceló

Susan Robertson, professora de sociologia de l'educació a la Universitat de Bristol, qüestiona en una entrevista el paper d'organismes internacionals com l'OCDE, que, assegura, marquen l'agenda educativa dels països i la posen al servei del model productiu, és a dir, del mercat de treball. Aquesta professora diu que cada cop més són les grans organitzacions internacionals les que decideixen sobre el futur de l'educació; fan proves i avaluacions i els governs es limiten a recollir les dades, però les proves es dissenyen allà a dalt. Aquestes organitzacions internacionals estan prenent decisions per nosaltres sobre què és un bon professor, què és un estudiant competent...

En la mateixa entrevista, quan li pregunten què pensa del paper que es dóna a l'emprenedoria en l'educació respon: Com més educació han rebut els individus, a través de la universitat, més cínics són respecte l'emprenedoria. Hi ha una molt gran pressió sobre els individus perquè siguin més emprenedors. Crec que això es deu a que la visió és que si els individus són més emprenedors això solucionarà els problemes d'atur estructural, perquè es posen en marxa més negocis. Però, en cas que es doni, això és només una petita part de l'economia. Posar el pes en que els individus siguin emprenedors l'allunya dels governs, que haurien d'estar preparats per prendre decisions, sobre invertir en indústries, en habilitats... Invertir en un sistema educatiu que no sigui només un model de talla única, sinó un sistema educatiu que tingui cert sentit, un grau de pluralitat i diversitat, que és molt important per al sistema. Crec que els governs poden i haurien d'estar fent això, però en realitat cada cop més aquestes agendes es porten al voltant de l'emprenedoria, que les agències internacionals han estat promovent.

La veritat és que estem, potser, massa preocupats per quant aprenen la canalla sobre mates o ciència, i no és que no siguin importants, però hi ha moltes altres matèries que són igualment importants per a ells i elles com a persones i per a una societat més saludable.

Sembla que és cert el que diu Susan Robertson. Fins i tot la consellera Rigau va dir, fa un temps, que calia introduir en l'ensenyament l'esperit emprenedor com aquell que diu que això és bo pel futur dels joves. Els que sabem què és l'escola ens preguntem si és aquí on s'han de formar emprenedors o és aquí on s'han de formar persones amb capacitat d'analitzar críticament i d'entendre el funcionament de la societat en què viuen. L'escola ha de proporcionar totes les eines necessàries perquè el nostre alumnat pugui dedicar-se lliurement a allò que vulgui i fer de metge, electricista, mestre, informàtic, pagès... o també muntar una cooperativa o una empresa, si li és possible. És un engany voler fer-nos creure que per inculcar-los la cultura emprenedora les seves oportunitats reals augmentaran? Poseu a Google "educación emprenedora" o "primaria y emprendedores" i veureu el muntatge.

En tot cas, l'ensenyament ha de donar una visió global dels coneixements, de la història, de la ciència i també de l'economia, però mai un punt de vista esbiaixat des d'una sola perspectiva empresarial, individualista i competitiva perquè també existeix una visió de l'economia que té altres valors: benestar, col·laboració, oportunitats, equilibri,  cooperativisme....  

Vist tot això, algú li hauria de recordar al ministre Wert i a la consellera Rigau que els éssers humans no som fets només per a la rendibilitat i que plantejar l'educació des d'una òptica mercantilista és un greu error. Un bon exemple és la nova formació professional bàsica encaminada  a anar determinant prematurament els itineraris de l'alumnat, però que capacita poc per al treball qualificat futur.

I per acabar, recordar que els propis mitjans de comunicació s'han fet ressò de l'avenç dels nostres infants i joves.   

Els indicadors permeten afirmar que l'actual sistema educatiu és eficaç. Des de l'any 2008 el sistema educatiu ha millorat els seus resultats malgrat el context de l'anomenada crisis econòmica i dels canvis estructurals que estem vivint. Un 2,1% més d'alumnat obtenen el graduat escolar, un 5,5% més acaben estudis secundaris postobligatoris i hi ha un 9,2% menys que abandonen el sistema escolar sense acabar l'ESO; malgrat que entre 2009 i 2011, el pressupost en educació s'ha reduït més d'un 7%. La inversió en educació a Catalunya suposa un 4% del PIB de 2010. Aquesta xifra és inferior a la mitjana europea (5,4%) i a l'estatal (5%) i fa que es redueixi la inversió necessària en polítiques d'equitat per aconseguir l'èxit  educatiu... però l'ensenyament resisteix.

Pep Barceló, mestre jubilat.