És possible un Parc Agrari de Rubí?

Rubí d'Arrel

Fins no fa gaires dècades l'agricultura era una part important de l'economia de la nostra ciutat. Actualment, la indústria i els serveis han passat a primer pla, i on abans hi havia terres fèrtils (per exemple, a l'Escardívol) actualment regna l'asfalt i el totxo. Entesa com a professió, l'activitat agrícola i ramadera a Rubí és testimonial, i part de les terres es conserven gràcies a la labor d'uns pocs pagesos o ramaders.  Pel que fa al país, en les últimes dècades la falta de suport a l'agricultura i les ànsies de creixement urbanístic (expectatives d'especulació) han anat provocant l'abandó de les terres; hi ha hagut el que se'n diu un procés de desagrarització, en el qual l'agricultura, la ramaderia i la gestió forestal han perdut pes en les economies i societats rurals. A més, a Rubí (així com a molts altres municipis de l'àrea metropolitana), el creixement i el desordre urbanístic i la manca d'interès per protegir l'entorn i el patrimoni no hi han ajudat gens, cosa que ha donat lloc a una alta fragmentació del paisatge. Això és important perquè com més fragmentat és un espai agrari més difícil n'és la recuperació i gestió. Tots sabem que quan un espai, en aquest cas agrari, queda en desús, s'acaba perdent. Així doncs, seria bo començar a pensar en un projecte de ciutat que doni ús, i, per tant, protegeixi el sòl agrícola i natural que ens queda, així com el patrimoni històric que aquests llocs acullen (masies, fonts, etc).

D'altra banda, la situació econòmica actual ha portat a un alt percentatge d'aturats, també a Rubí. La situació no sembla que hagi de millorar a curt termini. A més, l'impuls de noves formes d'autogestió i organització sembla ser la millor manera de crear llocs de treball que fomenten la cohesió social i la cooperació i que no depenen de decisions d'altri, és a dir, de grans multinacionals que vénen i se'n van quan i com volen.

És a partir d'aquestes idees que a Rubí d'Arrel pensem en la creació d'un Parc Agrari a Rubí com a projecte de ciutat-territori. Però, és realment possible?

Primer de tot, què és un Parc Agrari? N'existeixen?

Un Parc Agrari és un espai obert i delimitat, el propòsit del qual és facilitar i garantir la continuïtat de l'ús agrari, ramader i forestal. Amb l'impuls de programes específics que permetin millorar i desenvolupar el seu potencial econòmic, mediambiental i sociocultural, s'evita la incorporació d'aquest espai al procés urbà i, alhora, se'n protegeix el patrimoni natural del seu entorn. Els avantatges d'un Parc Agrari són molts, entre els quals s'hi inclouen i destaquen la consolidació i recuperació del patrimoni arquitectònic i agrícola, la protecció de l'entorn i generació d'espais per fer-hi activitats lúdiques i educatives, i la producció de productes frescos i de proximitat, és a dir, d'un comerç agrari local. A més, la presència d'espais agraris contribueixen al refredament de les ciutats i a la purificació de l'aire. En definitiva, contribueixen a una millora de la qualitat de vida dels ciutadans, cosa que reverteix positivament des d'un punt de vista social i econòmic. Actualment, a Catalunya hi ha dos parcs agraris en funcionament, el del Baix Llobregat i el de Gallecs. Molts d'altres encara estan en fase de projecte, entre ells el Parc Agrari del Vallès.

La segona cosa que cal pensar és: encara ens queden zones agràries prou grans com per crear un Parc Agrari a Rubí? Com proposem que sigui?

Tot i que s'han perdut força terres, Rubí encara gaudeix (per sort) de moltes zones rurals. Malauradament la majoria estan en desús. Exemples de les terres que ens queden són Can Xercavins, Can Roig, Can Ramoneda, Can Pòlit, les terres del Castell, Can Serrafossà, Can Balasc, Mas Jornet, Can Riquer Vell... De fet, l'any 2004, quan es va proposar el Parc Agrari del Vallès, l'entitat Centre d'Estudis i Protecció de la Natura (CEPNA) ja va proposar que Rubí formés part d'aquest projecte pels seus valors ecològics, socials, cívics i estratègics. Actualment,  Rubí d'Arrel segueix defensant aquesta idea. Evidentment, apostem per un model de producció ecològica, amb una agricultura lliure de productes químics sintètics i una producció de proximitat i integrada en el paisatge que l'envolta.

Què més ens cal?

Com ja hem dit, a Rubí queden pocs pagesos, moltes masies han estat abandonades i moltes terres ja no es treballen. Tot i això, falta tenir tota la informació sobre la taula per poder avaluar els factors que poden facilitar o dificultar la creació d'una Parc Agrari: quines oportunitats tenim? Quines amenaces? Cal definir, doncs, les barreres tècniques, socials i econòmiques. Per això és essencial que hi hagi un procés participatiu on diversos actors implicats puguin aportar informació i puguin definir els objectius del Parc Agrari, també el com es vol i es pot fer. Sense aquest procés, on tothom (consumidors, polítics, propietaris de masies i terres, pagesos -tant individualment com sindicalment-, universitats i centres d'investigació, etc.) s'hi ha de sentir còmode i escoltat, és pràcticament impossible plantejar un projecte d'aquestes magnituds. La debilitat del sector agrari, especialment a Rubí, ens obliga a buscar suports amplis i un interès comú més enllà del  sector mateix. Aquest procés haurà de definir qüestions com la facilitat d'accés a la terra per part de qui la vulgui treballar, com gestionar les terres d'acord amb les premisses de l'agricultura ecològica, com fer la transició des de l'agricultura convencional, com solucionar les dificultats tècniques, com fer possible la venda de la producció o com gestionar la protecció del patrimoni (masies i fonts, etc.).

En definitiva, a Rubí hi ha potencial per a la creació d'un Parc Agrari, però caldrà una enorme capacitat de gestió, una gran dosi d'imaginació i, sobretot, voluntat per protegir i impulsar el patrimoni rural, històric i natural que ens queda.

Rubí d'Arrel