Rubí i el 9-N

Ignasi Mir

La novetat política local del mes és la quasi victòria d'ERC a les eleccions europees (veure notícia). Es tracta d'un resultat gestat gràcies a quadruplicar els vots del 2009, però també al pitjor resultat del PSC des de l'inici de la democràcia. Els resultats ens han sorprès a molts i les lectures amb l'horitzó del 9-N han estat inevitables.

És indiscutible que les formacions compromeses amb el dret a decidir han guanyat a Rubí, però l'absència de la CUP i la baixa participació (malgrat l'augment de 8 punts respecte el 2009) són arguments suficients per descartar qualsevol previsió sobre la possible consulta del 9 de novembre. Malgrat això, la pràctica totalitat dels partits s'han afanyat a fer les seves projeccions i afirmacions sense, cal dir-ho, massa rigor numèric. I com acostuma a passar, els discursos es simplifiquen al màxim fins al punt de tenir dos discursos dominants i totalment oposats.

El més sobiranista consisteix en afirmar que les coses a Catalunya estan canviant molt ràpidament, especialment a l'àrea metropolitana i en ciutats obreres com Rubí, on hi ha un trasvassament important de vots de PSC a ERC. Antagònicament, el discurs més bel·ligerant amb el procés insisteix en què aquestes eleccions europees han confirmat el sostre de l'independentisme a Rubí, els 6.600 ciutadans que van votar a ERC o CIU.

Malauradament les dades contradiuen a totes dues parts. La teoria del sostre electoral del SÍ a la consulta és especialment esperpèntica si tenim en compte que fa només un any i mig, a les eleccions al Parlament, el bloc pro-consulta va superar els 15.000 vots a Rubí.

Ja m'agrada que els anti-consulta es despistin amb arguments mediocres però l'èxit de lectura més 'indepe' em fa patir. La realitat de les paperetes no la validen en absolut. Estem confonent un resultat espectacular d'ERC amb augment espectacular de l'independentisme. Per exemple, el recolzament a la suma de les dues forces sobiranistes és pràcticament el mateix que a les últimes eleccions al Parlament (30%). I el trasvassament de PSC-ERC? En les meses dels barris més obrers només es pot observar un important moviment entre CIU i ERC però el recolzament al sobiranisme no té cap augment substancial respecte les europees del 2009. Fins i tot en algunes d'elles, no només CIU, sinó també ERC, ha perdut votants respecte les eleccions al Parlament. Sent així, com podem concloure que bona part de l'exvotant socialista de les últimes eleccions ha canviat la papereta per la d'ERC?

D'acord que el procés porta un ritme prou bo, però els partidaris del SÍ a la consulta hem de fugir de discursos temeràriament triomfalistes. Hem de seguir parlant amb els nostres veïns i veïnes que pensen diferent de nosaltres. Hem de seguir insistint a les seus centrals d'Òmnium, ANC, CIU, ERC, IC-EUiA o les CUP per tal que vinguin a Rubí a fer pedagogia sobre la necessitat de fer la consulta i, si s'escau, de votar afirmativament. Cal que hi avoquem més recursos. Cal que busquem més complicitats amb els sectors menys sobiranistes. Els discursos excessivament optimistes poden arribar a ser poc reflexius i és llei universal que quan un es veu guanyador tendeix a afluixar la lluita. No ens ho podem permetre perquè ens hi juguem massa.

Ignasi Mir, enginyer de Camins.