Sense justificació, se’ls veu el llautó

Pep Barceló

La crisi no justifica l'abast de les retallades en ensenyament. Això és el que diu Xavier Bonal i Antoni Verger al darrer informe de la Fundació Bofill. I, certament, algunes de les seves afirmacions, amb dades de la pròpia Generalitat, són demolidores:

1. Les mesures polítiques adoptades responen únicament als condicionants de la crisi econòmica i l'austeritat, externs al sistema educatiu, o bé expressen unes opcions polítiques determinades? El pressupost d'Ensenyament cau un 20,6% en quatre anys, mentre el global de la Generalitat, un 15,4%. Per tant, sembla que els condicionants externs (crisi) no expliquen la magnitud ni el biaix de la reducció de recursos en educació (disminució d'un 17,5% de la despesa pública per estudiant, passant de 4.085 euros de 2010 a 3.370 el 2012). De fet, Catalunya se situa com a capdavantera pel que fa a la magnitud de la reducció pressupostària.

2. Els centres que acullen a l’alumnat amb pitjors condicions econòmiques i socials són els que més han patit les conseqüències de les retallades econòmiques.

3. Hi ha mesures de la política educativa que poden augmentar significativament els nivells de segregació escolar com són els punts per llinatge, la política de ràtios o l'augment de les àrees d'influència.

4. Catalunya està per sota de la mitjana estatal en tots els indicadors de beques.

Sap greu dir-ho, però el futur immediat segueix sent fosc si no es governa aquest país amb altres intencions. Dues mostres... La primera: la Conselleria d’Ensenyament cerca edificis municipals i d'escoles ja existents per allotjar centres, nous grups d'alumnes o per reallotjar alumnat de centres que tancarà (veure notícia) D’aquesta manera s'evita construir nous edificis. La segona: la Federació de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC) denuncia manipulació en la preinscripció a l'escola pública a l'hora d'oferir places públiques en la preinscripció i reclama respecte i que no es faci ús d'una estratègia perversa i manipuladora com anunciar tancaments de centres públics abans de la matriculació, fet que no passa a les concertades (veure notícia). També demana que no siguin, només, raons economicistes les que determinin la planificació i que s’aprofiti la davallada demogràfica per millorar la qualitat de l’escola amb ràtios més baixes.

S’acaba un nou curs escolar i, lamentablement, ha crescut el nombre d’alumnes sense el seu corresponent augment de professorat. No s’han cobert les jubilacions; s’han perdut hores de coordinació del professorat en els centres; ha augmentat el nombre d’alumnat (a Primària a 30 i a Secundària a 36); no es cobreixen les baixes del professorat de menys de 15 dies; segueix disminuint els diners per al funcionament dels centres; s’han mantingut les retallades de beques menjador; hi ha menys personal de suport per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials; ha augmentat la càrrega de treball del professorat i han empitjorat les seves condicions laborals.

És cert que molta gent encara no veu la magnitud d’aquest acte malfactor que es comet desmantellant els recursos de l’ensenyament, però es veurà amb el temps, en les futures generacions que pugen, en el futur de la seva canalla menuda. Si escoltem que se’ls omple la boca amb els 'drets del país' a aquells que són autors d’aquest desmantellament, no ens oblidem que el país no és altra cosa que les persones que hi viuen, no és una paraula pomposa, vàcua i grandiloqüent per delectar, commoure, i especialment anestesiar els oients. Sense justificació, se’ls veu el llautó.

Benauradament encara tenim els professionals que atenen a les nostres filles i fills. Potser elles i ells encara podran mantenir l’ensenyament que hem tingut fins ara, encara que no hagi estat el perfecte, perquè ha estat dels més equitatius d’Europa; tothom ha pogut estudiar malgrat la seva família tingués escassos recursos econòmics.

Haurem de resistir fins que sigui el conjunt de la societat la que digui que malgrat les transformacions que es produeixin en els nostre món actual volem que no es perdin determinats elements que han donat dignitat a la vida de totes les persones; l’educació i els coneixements són uns d’ells.

Pep Barceló, mestre jubilat.