Banca local, banca innovadora... banca ètica?

Carlos Águila

El prestigi popular dels bancs i caixes al nostre país (reduït ara a un grup molt singular), és similar a l'oligopoli del sector energètic. Pràcticament nul. L'arrel local (implicació territorial) i la component innovadora (aprofitament de les noves tecnologies) tampoc han estat una garantia de bones pràctiques.

Tal vegada el que toca ara és iniciar un canvi radical: promoure una banca pública i una banca ètica que tingui en compte, a més a més, altres paràmetres...

Cal recordar que la corrupció i complicitat del gran sistema financer (hi ha hagut excepcions molt puntuals) per promoure l'economia del totxo, les pràctiques fraudulentes per enganyar als jubilats, els sous immorals  dels seus directius (mentre es desnonen a famílies que perden l'habitatge i resten endeutats de per vida), les comissions il·legals, i el règim de monopoli, a través dels lobbys que són els que dicten les polítiques als governs (en el nostre cas a Espanya i a Catalunya), han fet i estan fent un ús molt intensiu de les noves tecnologies, la dita enginyeria financera, el talent i la innovació. Resultat: milers d'oficines tancades, acomiadaments massius, i disseny de nous productes (de dubtosa moralitat però perfectament legals) per continuar amb la mateixa lògica. La festa continua! Com diu el filòsof Reyes Mate: talent si, però per fer què? Necessitem un altre manera d'entendre la intel·ligència col·lectiva.

La banca convencional ja anuncia ara grans beneficis i fins i tot diuen que estan arribant molts diners de fons inversors estrangers (molts d'ells amb el segell de l'especulació i la corrupció),  producte molt sovint de la venda de l'actiu immobiliari i altres empreses amb participació de diner públic que compren a preu de saldo. És la mateixa banca que rep diners del BCE a un interès de l'1% i el presten als governs al 4, 5 o 6 % (interessos que paguem entre tots), que apliquen comissions abusives (el 2013 els bancs van ingressar 18.400 milions d'euros, dels quals entre un 30 i 35% són comissions declarades il·legals per diferents sentències), i que tanca oficines a molt pobles deixant sense servei a la gent gran i els jubilats.

És evident que aquesta banca no garanteix els serveis financers bàsics a la ciutadania. La reestructuració bancària (amb diner públic compromès superior als 170.000 milions d'euros) i la desintegració de les caixes d'estalvi (a molts països del nostre entorn europeu les caixes locals continuen jugant un paper rellevant a l'economia de proximitat) ens han dut a un oligopoli en mans de la gran banca. Un grup molt reduït que controla el mitjans de comunicació (veieu Papel Mojado, Informe Mongolia, Pere Rusiñol), que prioritza les inversions especulatives (encapçala el rànquing de les entitats que participen més activament en el comerç i la indústria de les armes), que continua desnonant a les famílies (50.000 habitatges l'any 2013), i que exclou, en definitiva, a la majoria de la població (famílies i petites empreses).

Tot això és possible, entre altres coses, per la seva capacitat per influir sobre els governs i dictar les normes que els protegeixen. Segons un informe recent: el poder de fuego del lobby financiero,  1.700 lobbistes del sector financer (amb un cost de més de 120 milions d’euros cada any), pressionen per determinar la regulació financera. Evitant entre altres coses que s’abordi el tema del grau fiscal i els paradisos fiscals.

Per aquesta raó és imprescindible començar a actuar com a ciutadans i ciutadanes intel·ligents.  A finals del segle XIX i començaments del XX el mutualisme, el cooperativisme, les mateixes caixes eren referents morals per estalviar i atendre necessitats de la societat. A la Catalunya més recent, els de la bogeria financera, s'ha obert un camí en el camp de les finances ètiques prou significatiu, com a Coop57 (amb més de 540 entitats sòcies) i FIARE que treballa, des de fa 10 anys per construir un model cooperatiu de banca ètica d’abast europeu, entre d’altres.

Però per tal de poder exercir una influència directe i amb capacitat de decidir què fem amb els nostres estalvis necessitem créixer i multiplicar-nos. Un camí a recórrer, el de la banca ètica i social, que serà lent i no resultarà gens fàcil. Però també és cert que cada setmana, pas a pas, sumen nova gent i noves entitats, veritables innovadors socials, posant en marxa nous instruments cooperatius inspirats en els valors de l’economia del bé comú.

Carlos Águila, soci cooperatiu de Fiare Banca Ètica.