I si Einstein hagués passat per Rubí?

Eduard Puigventós

Enguany es commemora el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, una efemèride que al meu parer hauria de ser tractada amb la mateixa importància que els fets de 1714 atès que fou, dos-cents anys després de la derrota davant les tropes borbòniques, el primer intent reeixit d’autogovern de Catalunya, que dugué a terme una obra cabdal per al desenvolupament del país.

Allò que inicialment havia de ser només la unió de les quatre diputacions catalanes per a una major administració dels seus recursos, gràcies a l’empenta de personatges com Enric Prat de la Riba o Josep Puig i Cadafalch acabà esdevenint un veritable projecte modernitzador i, sobretot, vertebrador del Principat. La Mancomunitat posà a la pràctica, per primer cop, una planificació global per fer avançar el país a nivell d’infraestructures, d’estudis, d’investigació, de tècnica i de comunicacions, i per això invertí tot el que tenia, i més encara, en la preservació de patrimoni cultural, en construir carreteres, en portar el telèfon al major nombre de poblacions possible, en formar enginyers i funcionaris, a administrar sanatoris i centres de maternitat, o a fundar biblioteques populars arreu del territori, entre d’altres. Una obra immensa, ingent, que quedà estroncada per la dictadura de Primo de Rivera el 1923, qui es decidí a posar al capdavant d’aquesta institució al terrassenc Alfons Sala –cacic de la comarca, molt vinculat amb Rubí–, per dos anys després fer-la desaparèixer.

A nivell científic, la Mancomunitat es preocupà per crear a Catalunya una comunitat científica moderna, de manera que no escatimà recursos per tal de construir escoles, fomentar la investigació, enviar a l’estranger als seus estudiosos, o també a portar primeres figures mundials a Barcelona per a què impartissin classes magistrals i suscitessin un interès entre els catalans. Així, emmarcat en aquest procés, el 1921 es cursà la invitació ni més ni menys que a Albert Einstein, el pare de la teoria de la relativitat i flamant premi Nobel.

El científic acceptà venir a Catalunya, però hauria de ser el 1923. Així, l’estiu de 1922 el delegat de la Mancomunitat negocià amb ell aquesta visita de Berlín estant, per la qual cobraria 3.500 pessetes. Així doncs, del 22 de febrer a l’1 de març de 1923, Einstein trepitjava terres catalanes per tal d’impartir conferències i reunir-se amb els seus companys de professió catalans.

Si bé la major part de la seva estada la féu a la ciutat comtal, el cert és que el 25 de febrer féu una escapada recreativa i viatjà a Poblet i l’Espluga de Francolí. Però és que un dia abans, acompanyat de Puig i Cadafalch, havia fet parada a les ciutats veïnes de Sant Cugat i Terrassa, on havia admirat el monestir i el conjunt arquitectònic de les esglésies de Sant Pere, acompanyat de les autoritats locals pertinents. Sabem del cert que el mitjà que emprà per desplaçar-se fou el ferrocarril, així que podríem afirmar, sense equivocar-nos segurament, que de camí d’una població a una altra travessà el nostre municipi.

Què deuria pensar Einstein dels camps de can Cabanyes, de l’Antiga Estació, del Castell, dels horts de can Serra (si és que s’hi fixà, és clar!)? Ho ignorem per complet. El que sí que podem afirmar és que el científic més popular de tots els temps s’endugué una molt bona impressió del país. En el seu diari personal hi féu una breu entrada on qualificà la seva estada com a molt satisfactòria: gent amable, cançons populars, ambient agradable, un càlid comiat... que explica el per què anys més tard encara conservés un molt bon record d’aquells dies a Catalunya.

Eduard Puigventós, historiador local.