El sorprenent gir de Suècia

Pep Barceló

Sembla que a Suècia l'educació ofereix oportunitats de negoci i la privatització avança. La privatització de l'escola monopolitza el debat polític. 'És la conversa favorita dels professors a l'hora del cafè, sobretot per com ha baixat el nivell dels estudiants que arriben a la universitat, especialment en matemàtiques', va confessar un professor de Pedagogia de la iniversitat sueca a El País (veure notícia), on explica que un govern liberal conservador va introduir als noranta les escoles privades finançades amb diners públics. En l'última dècada, Suècia sembla que ha passat de tenir només un 2,6% d'alumnes en educació concertada a batxillerat a un 17%. I l'evolució dels resultats de Suècia a PISA és significativa: la patacada ha estat considerable. El 2000, Suècia obtenia resultats en matemàtiques, lectura i ciències per sobre de la mitjana de l'OCDE i en la darrera prova PISA, la de 2012, ha perdut 34 punts en matemàtiques, 27 punts en ciències i 23 en lectura, de manera que Suècia ha passat a quedar per sota de la mitjana en totes les disciplines. Fins i tot, Espanya li ha tret 8 punts en matemàtiques, 11 a ciències i 5 en lectura.

En aquesta mateixa notícia periodística es recollien les declaracions d'un representant de l'administració sueca i d'una professora universitària. El representant de l'administració sueca (Ulf P. Lundgren, exdirector de l'Agència Nacional d'Educació sueca) no creia que la privatització estigues relacionada amb els resultats de Suècia a PISA, però si reconeixia que 'havia augmentat les diferències entre les escoles', que 'els centres independents tenen professors pitjor formats que els del sistema públic', i que hi ha 'casos en què el propietari ha fet fortuna amb els impostos dels ciutadans i altres en què els col·legis han tingut problemes financers i han tancat, provocant una pèrdua d'un any d'estudi als alumnes'. Déu ni do! Potser la societat sueca no està en contra de la concertada o de la privada, però estic convençut que no els fa cap gràcia que es privatitzi el que és públic perquè uns pocs es beneficiïn. Si el dret a la propietat és sagrat, algú ha de dir que 'el que és públic' és propietat del conjunt de la societat i que la seva privatització és una sostracció, encara que es faci amb la llei a la mà; una cosa és la llei i una altra la justícia.

En canvi, la professora universitària (Ulla Riis, Universitat d'Uppsala) si relacionava ambdós fenòmens i deia: 'Els alumnes amb millor nivell sociocultural han anat a les escoles concertades, i els de pitjor estatus a les públiques,  això ha provocat la pèrdua de l'anomenat efecte del company de pupitre, segons el qual s'ha estudiat que els alumnes de millor rendiment acadèmic ajuden a millorar els resultats de tot el grup, i les expectatives de pares i tutors sobre el grup també motiven que tots elevin el seu rendiment, i afegia, si els bons es concentren en unes escoles determinades, on no estan ningú tira dels de pitjors resultats'. Una reflexió certament interessant. En l'estudi de les proves PISA que s'han realitzat al llarg dels anys es comença a observat que els sistemes educatius que s'opera, o s'està operant, segregacions d'alguna mena no obtenen millors resultats: augmenta el rendiment d'una part, però no del conjunt. Us imagineu qui són els que no augmenten el seu rendiment ni les seves perspectives de millora?, sí, jo també.

Pep Barceló, mestre jubilat.