La sisena flota americana a Rubí

Eduard Puigventós

Fa cosa de dos anys, mentre cercàvem documentació a l'Arxiu Nacional amb la Marga Ortiz, van anar a parar a les nostres mans un parell de fotografies que em van tenir força intrigat una temporada: en una es veia un grup d'americans, blancs i negres, en pantalons curts, portant una bandera espanyola, mentre que a l'altra imatge un grupet de joves del país, vestits de la mateixa manera, duia una bandera americana. El revers ho deia ben clar: es tractava de l'any 1957, a Rubí. M'ho vaig apuntar i llestos. Era un tema en el qual només hi pensava de tant en tant, però darrerament, en una altra visita amb en Lluís Garcia, vaig retrobar les imatges. Es tractava, ni més ni menys, que d'un partit de bàsquet entre vallesans i marines dels Estats Units.

Molts recordem encara que a l'espai que ocupa l'actual plaça Salvador Allende fins no fa masses anys hi havia un camp de bàsquet i una carpa que, quan fou desmuntada, fou traslladada a can Mir, on encara deu ser-hi avui dia. Eren els darrers vestigis del que havia estat la Pista Poliesportiva de la Cooperativa la Rubinenca, una històrica entitat que no aguantà el pas del temps i els canvis en el model de consum i que malauradament als anys 80 desaparegué de la vida econòmica i social rubinenca, després de pràcticament un segle de funcionament interromput només de 1939 a 1944.

La Cooperativa havia inaugurat el 1968 un nou local, més ampli i productiu, que és l'edifici que avui dia són els jutjats; alhora, havia comprat uns terrenys a la banda de darrera del mateix, situats entre el carrer Sant Joan i el carrer Torrijos, on ja el 1952 s'hi havia muntat un petit envelat de Festa Major, però que calia condicionar per al seu principal propòsit, que era fer-hi activitats d'oci, principalment esportives, per als socis.

Així, entre 1955 i 1957 es feren diferents actuacions per adequar l'espai, que fou inaugurat amb gran solemnitat per la Festa Major d'aquell darrer any, amb la presència de les autoritats municipals, les militars, les eclesiàstiques, representants d'entitats i cantada de la coral de la Cooperativa. Tanmateix, la festa grossa vindria una setmana després, el set de juliol, amb l'expectativa de veure com un equip format per jugadors dels clubs Sagrada Família, de Terrassa; Orillo Verde, de Sabadell; i Montserrat, de Rubí, s'enfrontaren ni més ni menys que al Newport News, l'equip del vaixell americà del mateix nom que aleshores estava fondejat a Barcelona, una de les principals seus de proveïment de la marina americana al Mediterrani.

El primer vaixell americà havia arribat a Barcelona el 1951, el mateix any que féu aparició la Coca-cola a Catalunya; i a través dels atraients soldats americans, altres elements quotidians avui dia com els primers encenedors Zippo, els texans, els calçotets eslip, els self-service, el pa de motlle, les bitlles, el beisbol, el rock... i diners, molts diners, encara que en les instantànies dels fotoperiodistes de l'època els americans s'associen més aviat a l'alcohol, la prostitució i el Raval. Uns vaixells que vingueren assíduament a Barcelona fins que un atemptat, el 1987, posà punt i final a una relació de més de 35 anys.

Retornem, però, a Rubí el 1957. Després d'un inici fulgurant per part dels americans, els catalans aconseguiren anivellar el resultat a la mitja part, i guanyar finalment el partit a la segona (42-47), gràcies a la brillant actuació del terrassenc Lolo. Centenars de persones s'aplegaren al voltant de la Pista per veure aquells jugadors alts i forts, especialment els de color negre, que tant cridaven l'atenció. Els rubinencs que formaren part del combinat foren Capmany, Pellejà, Serres i Lleida.

La jornada s'acabà amb una ballada de l'Esbart en honor als forasters, que foren obsequiats amb la copa del partit i una nina amb el vestit tradicional català. Aquests, ben contents, retornaren la setmana següent, el 14 de juliol, amb la banda de música per oferir a la vila un concert de música militar i popular americana a la primera part, i de jazz a la segona. No cal dir que tot plegat deuria provocar un bon esverament i expectació entre els rubinencs...

Eduard Puigventós, historiador local.