Carta d'un rubinenc ingenu i vacil·lat

Pau Navarro

He vist la notícia on Mònica Querol explica perquè el grup municipal del PP de Rubí va marxar del ple del passat dijous 25 de setembre (veure notícia). Fins aquí, bé. Ells tenen els seus motius per fer i desfer segons ordeni la seva direcció.

Fins que no he arribat a casa no he volgut fer cap comentari al respecte. He pensat que, potser, en escoltar els diferents vídeos i audios de la notícia, podria escoltar quelcom interessant respecte el que va succeir després de la seva “espantá“. Doncs resulta que hi havia encara dos temes de ciutat que, potser sóc jo qui s’equivoca, eren (i són) importants per la ciutat com eren les mocions relacionades amb l’escola Pau Casals i la situació dels envasos de porexpan del Mercat... i ells no hi eren en el moment de la votació. No entraré a valorar al detall cap d’elles. Per a mi ambdues són legítimes i molt importants en el seu àmbit. Quedo sorprès per com argumenten el fet d’haver tocat el dos, perquè estaven molt enfadats amb el ple i per no permetre una intervenció de lluiment del senyor Buscallà pel tema de la festa de Sant Roc i la vinculació, o no, de l’Ajuntament de Rubí en actes independentistes. Quedo sorprès com van tocar el dos, deia, i com no van tornar.

Esperava, digueu-me ingenu, una disculpa a les persones que directa o indirectament es veien afectades per les mocions que encara quedaven per votar. Potser, fins i tot, que demanessin disculpes als seus votants que tant els lloen quan fan quelcom per la ciutat (que no diré que no hi treballen, a la seva manera) i que es poden veure afectats, directa o indirectament, per ambdues mocions. Quedo molt més sorprès quan la senyora Querol ens vacil·la –sí, he dit ens vacil·la– argumentant que les seves votacions no eren importants per tirar endavant aquelles mocions, que si haguessin considerat que ho eren, doncs allà hi serien. A més, ells ja s’havien sumat via e-mail.

Donaré motius per a què em critiqueu: m’he quedat amb cara de ximple. Personalment considero que cap decisió del nostre municipi necessita la seva participació. Per part meva podrien estar-se al bar, a la plaça, al parc, a casa, de compres, arreglant una moto, fent ioga o sudokus, el que sigui, menys a l’Ajuntament, però he de reconèixer que les utopies utopies són i que, malgrat que alguns ens ho neguin en altres àmbits de la vida política, estem en democràcia i tenen tot el dret de ser-hi. Ojo! Tot el dret i el deure. DEURE senyora Querol i resta de regidors populars! El seu deure és estar-se allà encara que el seu vot no modifiqui res, perquè hi són en representació dels seus votants. Una cosa és que un motiu molt important impedeixi algú assistir al ple com a regidor, som persones amb vida civil més enllà de l’Ajuntament. Però aquest és el deure de totes i tots vostès.

Queda clar que ens estan vacil·lant. Per què? Doncs perquè, d’inici, no rebran cap reprovació i, com que ells són del Partido Popular i com a tal estan per sobre del bé i del mal, poden dir coses com les que han dit a la premsa i saben que no passarà res (i ja no entrarem en el gran senyor Cobo i la seva dèria pel nazisme i el president de la Generalitat). Quina poca vergonya! Quina falta de respecte! Quina forma de fer política de supèrbia. Quina manera de demostrar-nos que ningú els hi dirà res allà dins. Potser als passadissos, potser en el cafè de rigor a la plaça Catalunya, què sé jo! Però dir públicament que han faltat el respecte als ciutadans i ciutadanes de la ciutat, i que han de demanar disculpes, això és massa bonic, i demanar ells disculpes d’inici ja seria festa grossa. M’encantaria equivocar-me.

Sí. Ho reconec, sóc un ingenu. Potser les seves bases en assemblea ja li han exigit una rectificació… ingenu de mi.

Pau Navarro, avui ciutadà ingenu i vacil·lat.