
Torre Bassas
Pepa Álvarez
La setmana passada em va sorprendre veure a Rubitv.cat la notícia que l'Ajuntament assumeix la gestió directa de la Torre Bassas. 'Que estrany', vaig pensar, però en fi, sóc defensora de la gestió pública, tot i ser una desconfiada patològica dels polítics.
El que em va semblar estranyíssim és el fet que acomiadin les treballadores que hi havia per posar dues persones noves. No ho entenc. Llavors era abans que ens estaven prenent el pèl promocionant uns projectes en els que no creien o és ara que ens enganyen? Perquè mirant el web de la televisió, veig que just un mes abans la notícia era que la Torre Bassas obria les seves portes després de l'estiu amb una gran oferta de tallers i programació permanent. Programació ideada i programada per la gent que treballa allà. Què ha canviat, aquest mes? Així es fan les coses, en el nostre Ajuntament? S'acomiada gent vàlida sense donar explicacions? Quan valen per l'Ajuntament els joves usuaris de la Torre Bassas? Els que hi anaven a relacionar-se, a fer tallers, a divertir-se? La fidelitat dels joves cap a un lloc no es produeix per art de màgia, hi ha un projecte amb molta feina darrere. I pel que vaig poder observar quan vaig fer uns tallers l'any passat allà, les treballadores de la Torre Bassas ho feien amb molta solvència.
Els joves estan més que indignats i tot plegat fa olor al de sempre; es presenta un problema, es pren una decisió precipitada, dolenta i sense consultar els implicats. Hi havia un projecte i gent fent-lo possible, em pot explicar l'Ajuntament què ha canviat? I per què ningú els ha preguntat als treballadors, als talleristes o als usuaris què en pensen, de tot això? Crec que obtindrien una resposta contundent que el que volen és la continuïtat d'una forma de fer que estava funcionant.
Pepa Álvarez
Comentaris

Miraanda
Transparência opaca y que Brilla????????

Madre usuario Torre Basas
Estaria bien que se supiese que des de la Torre Basas se ha llamado a la Policia para que multaran a nuestrsos hijos, que protestaban por esta salvajada