El Pau Casals i la ciutat
Guifré Lloses
En un dels darrers plens de l'Ajuntament vam viure una vegada més com dos representants de l'AMPA de l'escola Pau Casals exposaven, amb una manifesta indignació i incredulitat, l'estat de la gestió de les obres de millora i adequació d'aquest centre (veure notícia). Certament, no és la primera vegada que la voluntariosa AMPA del Pau Casals exposa públicament la situació de l'escola, les seves reclamacions i les negociacions que es duen a terme. Els hem vist vàries vegades als mitjans de comunicació locals en convocatòries de premsa al pati de l'escola, en activitats reivindicatives reparant i rehabilitant diferents desperfectes de l'equipament (tots aquells que es poden fer de forma voluntària i sense haver de recórrer als professionals del sector), o els seguim a través de la seva intensa campanya a les xarxes socials. Tampoc el cas del Pau Casals és l'únic cas conflictiu a la ciutat, ja que l'Escola del Bosc també fa temps que lluita per les seves reivindicacions. Com que aquesta és una problemàtica que es perllonga en el temps i no va camí de resoldre's, i donada l'elevada sensibilitat al voltant del tema en última instància (la qualitat educativa de la ciutat) m'agradaria humilment aportar tres reflexions (dues de concretes i una darrera més general) a la qüestió:
La reacció de la comunitat educativa. Sorprenentment, una de les veus que més s'ha trobat a faltar en la resolució del conflicte del Pau Casals és la del col·lectiu d'altres centres educatius de la ciutat o de les seves respectives AMPA. El que avui viu el Pau Casals ho pot viure perfectament qualsevol altra centre educatiu demà, especialment en un context de retallades. Precisament, fa tota la impressió que són les retallades les que cohibeixen als diferents membres d'aquest col·lectiu a manifestar-se al costat del Pau Casals, conscients que probablement hi hagi decisions que encara s'han de prendre a la ciutat en matèria de política educativa i que és millor no fer gaire soroll per por a no delatar-se ni tirar-se pedres al fetge. Contràriament a aquest tipus de reaccions, en els temps actuals mostrar els llaços de solidaritat envers els projectes i problemàtiques d'altres centres educatius de la mateixa ciutat o les iniciatives com la de l'AMPA del Pau Casals són absolutament necessaris per fer front a un context tan complicat com el que vivim. I en particular, en matèria educativa és imprescindible fer pinya constantment per garantir l'assoliment de l'èxit a nivell de ciutat.
La capacitat d'interlocució i negociació de l'Ajuntament. Valdria la pena fer l'exercici de remuntar-nos a l'inici de la situació del Pau Casals i les seves reivindicacions. Només en aquests últims mesos hem vist com s'han fet enrere projectes d'inversions proposats per l'Ajuntament, partides pressupostàries aprovades pel Parlament, promeses que no es concreten i, fins i tot, la delirant situació que sigui el director de Serveis Territorials comarcal el que truqui directament a l'AMPA per a interlocutar i informar. Quina responsabilitat afegida per als responsables de l'AMPA i quin pobre paper el del nostre Ajuntament! (algun dia hauríem de posar sobre la taula també els objectius i les funcions de les AMPA, analitzar si aquestes van d'acord amb la complementarietat del projecte educatiu del centre, i valorar si el seu grau de responsabilitat s'adequa amb la seva vessant altruista i voluntària).
El que hauria de ser una negociació política d’alt nivell entre la regidoria (i fins i tot l’alcaldessa) amb responsables d’alt rang de la conselleria per garantir que la partida pressupostària del Govern aprovada al Parlament sigui intocable, ha acabat sent pràcticament una conversa entre un director de serveis territorials comarcal (repasseu, si us plau, el rang d’un director de serveis territorials de la Conselleria d’Educació) i els representants de l’AMPA, sense capacitat de negociació i maniobra.
La manca d’un projecte educatiu de ciutat. Que el Pau Casals hagi de fer front a la seva immensa i valuosa tasca en les condicions amb les que ha de treballar és un drama, no només pels infants i joves d’aquella escola, el claustre i les seves famílies sinó que també és un drama per a la ciutat. És un drama perquè facilita l’estigmatització d’un centre educatiu propi de forma gratuïta i innecessària, i caldria que fóssim més responsables tenint present com de sensibles són els estigmes en matèria educativa i com d’injustos són alhora. Però al mateix temps també és un drama veure totes les oportunitats que es perden de treball conjunt entre agents educatius diversos, desaprofitar el potencial educatiu de diversos equipaments de la ciutat o l’absència absoluta d’un anàlisi de la qualitat educativa de Rubí (no només en termes d’excel·lència en resultats, sinó també en la transmissió de valors i actituds). Tot plegat denota que a Rubí hi ha una manca de projecte educatiu de ciutat (ni 'un' ni 'el', projecte educatiu de ciutat a seques). Una manca de consciència col·lectiva que promogui que Rubí sigui una veritable ciutat educadora, amb un paper actiu i compromès per tal de construir-la.
Canviar la torna a aquesta situació hauria de passar pel reconeixement de tots els agents educatius, compartir un anàlisi de la ciutat i les seves necessitats educatives, definir objectius educatius a treballar per part de tots els agents, vehicular espais de treball, coordinació i de seguiment, una avaluació conjunta de l’assoliment d’aquests, i, perquè no dir-ho, un paper més actiu de la nostra administració local. Tot això és estrictament necessari en un context de crisi com l’actual, en el que la manca de suport econòmic lligat als profunds canvis socials que vivim pot afavorir l’assoliment d’una societat desigual, descohesionada i sense valors compartits. Però és que fins i tot en un context més favorable, l’assumpció d’una consciència de ciutat educadora seria totalment necessària i imprescindible: nosaltres sols (ja siguin les escoles, els pares o altres agents educatius) no som capaços d’educar els nostres infants i joves de forma desitjable sense comptar amb un entorn favorable i responsable. Tot suma (i hauria de sumar positivament) a l’hora de construir la ciutat que volem. Per això la causa del Pau Casals és també la meva causa i hauria de ser la de tots, perquè tots som indispensables pel futur que els nostres fills mereixen i la seva formació com a ciutadans.
Guifré Lloses
Comentaris
Laura
No tinc ni idea de qui porta ara educacio des de que ERC va sortir per la finestra del wc. No ens enganyem no s'estimen rubí ni les seves escoles i tenen escoles estigmatitzades sense fer cap esforç per canviar-ho. No s'esforcen per fer complir els compromisos. De veritat viuen a rubí?
Toni
El problema no només lo té el Pau Casals. No oblidem els problemes del Joan Maragall i la construcció de l'Escola del Bosc. A Rubi, les escoles no han estat prou arropades per l'Ajuntament, i en concret per la ex-regidora Arés Tubau, que molt d'Esquerres i molt defensar el benestar social i gràcies a ella i al seu partit ERC s'han perdut totes les partides pressupuestaries que estaven assignades tant al Pau Casals com per la construcció de l'Escola del Bosc, així que a veure si els polítics de la nostra ciutat prioritcen els serveis públics de la seva ciutat i els defensen per sobre dels interessos generals del seu partit.
Guifré Lloses
Benvolguda Míriam, no és una qüestió de zasca ni de mantenir amistats. Es tracta de donar opinions i fomentar el debat, i que aquest se centri en les idees de fons i la seva aportació constructiva. Tendir a fer safareig de les opinions expressades lliurement no només redueix el debat sinó que és just el que menys necessita la ciutat.
realment...
Em sembla irrisori algunes opinions,... però vaja!
Jo em pregunto i on està l'equip directiu de l'escola i el claustre? la batalla de l'ampa és la mateixa que la dels que eduquen els seus fills? està molt bé la lluita de l'ampa, està clar que han de ser al peu del canó, però està clar que han d'anar tots a la de una i la imatge ara per ara és que posturegen a la foto.
Crec que sense la intervenció del govern municipal l'escola estaria tancant línies per finalment tancar la paradeta, no veieu que és molt car construir una escola nova?.. sinó parleu amb la gent del Bosc.
Llàtzer
Gràcies per l'article Guifrè, com a avi del Pau Casals i com a ciutadà.
Fas propostes per millorar la ciutat, molt bé, vaig més enllà, crec que cal un canvi força radical dels nostres representants a l'Ajuntament. I caldria posar-s'hi ja.
Rubí no és mereix, no ens mereixem, l'Ajuntament que tenim.
jordi per ismael
be,ismael.està be que discrepis però no cal que diguis que la meva mirada es capciosa,.sencillament es la mirada d'una persona que ha estat implicada en una AMPA i també ho està en entitats, i al que li agradaria molt que aixó no fos aixi.me'n alegro molt que facis una crida al recolçament de totes les ampas amb el Pau casals, tant de bo sigui així.de moment, el problema el tenen fa uns quants anys i han anat bastant sols.si creus que un article pot fer canviar les coses, endavant.
Ismael
Bon article, Guifré! Molt necessari. No podem deixar al Pau Casals sol en aquesta lluita. Les AMPAde tot Rubí hi hem de donar suport. La lluita del Pau Casals és una lluita per l'educació pública, catalana i de qualitat, en la que estem totes implicades. Segur que hi haurà solidaritat en aquest aspecte (discrepo, en aquest sentit, de la mirada capciosa del "Jordi").
Jordi Verdú
El que sembla necessari és un espai on tota la comunitat educativa (AMPA, direccions, administració, altres entitats...) puguin encetar debats importants de ciutat envers aquest i altres temes. De moment, l'administració no sembla capaç de crear aquest espai, així, potser és la nostra (de tots) feina fer-ho possible.
míriam
Gran zasca per tothom inclos a la seva amiga o a partir d'avui ex-amiga Arés Tubau.
jordi
molt bon article.El cas del Pau Casals ha sigut una bona mostra de la manca de projecte, principalment per part de la generalitat però també per part d'una regidoria d'educació municipal de la que s'esperava alguna cosa mes. En quant a la falta de solidaritat per part de la resta de la comunitat educativa, es bastant semblant a la solidaritat entre entitats o projectes. la culpa? aquesta submissió malatissa a l'administració a canvi de quatre xavos.
Notícies Relacionades
L'acord entre Ajuntament i Sorea evita el tall d'aigua a gairebé 200 famílies
ICV considera "poc curosa" la manera en què el Govern ha presentat les ordenances
Els contenidors de davant de l'Escola Pau Casals es traslladaran al carrer Montserrat
Rubí estudia integrar-se a l'AMB
