La font del Bullidor

Eduard Puigventós

Encara que avui dia ens en fem creus, uns quants decennis enrere Rubí era un bon lloc per anar a prendre aire fresc, a mode de curació, o fins i tot per fer allò que antigament en deien 'el canvi d’aigües'. Les nombroses fonts que teníem escampades per tot el municipi, els boscos, les vinyes i els interminables passeigs que es podien fer pels camps que envoltaven l’aleshores vila feien les delícies de no pocs estiuejants, que venien a passar temporades a Rubí o fins i tot s’hi feien fer una caseta. I hi havia aquells que, provinents de Barcelona, ho feien inclús per prescripció mèdica.

El lloc per excel·lència per fer les passejades, berenades i fontades (paraules potser avui en dia més en desús) era la font del Bullidor, un lloc agradable, a tocar de l’actual plaça de la Sardana (terrenys que d’altra banda eren llavors ocupats pel cementiri), amb ombra abundant, arbres i un espai per a fer-hi àpats que ben aviat fou complimentat amb un xiringuito que durant molts anys va portar en Ramon Ratés. Era lloc de trobada per a gent de totes les tendències, i ben podia ser que coincidís, per exemple, un grup d’animats republicans amb el Doctor Guardiet i els seus. I és que sobretot els dies festius, s’hi congregava força gent que hi anava a passar el dia.

Si mirem fotografies antigues, veurem que la remodelació de la font tal i com la recordem fou el 1909, si bé no deuria ser massa més antiga. L’aigua provenia de l’altre cantó de la riera, i es deia que sortia inicialment amb tanta força el doll, que semblava que bullís; d’aquí, doncs, el seu nom. La fama de les propietats curatives de l’aigua del Bullidor era extensiva arreu i se li atribuïen qualitats per als dolors de fetge, ronyons i per alleugerir la respiració.

Era un dels espais de trobada més animats pels rubinencs, fins al punt que es podia arribar a dir que si una jove parella s’hi feia veure, és que volien demostrar que la relació tirava endavant. També, per Festa Major, molts anys s’hi feien balls. Josep Vives i Borrell, entre altres, li dedicà uns versos que demostren l’estima que despertava entre els rubinencs.

Hortes i més hortes, plenes i ufanoses

plàtans verdejants al caire d’un torrent.

La Font del Bullidor, ombres delitoses…

A partir dels canvis que suposà, a partir dels anys 50, l’entrada amb força de l’anomenada societat de consum, amb els conseqüents canvis d’hàbits de la població, la costum d’anar a les fonts començà a perdre’s, com ha demostrat en un molt bon treball la Marga Ortiz. Així, ens trobem que l’estat de la font ja comença a ser lamentable a inicis dels 60, i la Rierada de 1962, que se l’esborrà definitivament del mapa, fou només l’estacada final que féu que aquest emblemàtic espai passés a ser només un record. Tot i així, la pèrdua de la font arribà a ser capçalera a diaris d’àmbit català com el Diario de Barcelona, el Noticiario Universal o el Correo Catalán.

La memòria del Bullidor, però, ens parla fins i tot d’un assassinat, ocorregut el 9 d’agost de 1925. I és que aquell dia el vigilant de la fàbrica Rubí Industrial (el que coneixem actualment com l’Escardívol) disparà contra dos desconeguts que es passejaven per la Font, un dels quals morí.

Eduard Puigventós, historiador local.