Només ens tenim a nosaltres

Avancem Rubí

Fa uns dies,  llegíem a Rubitv.cat un article conjunt de les candidatures d’Unitat Popular i d’ Alternativa Ciutadana de Rubí, on expressaven el seu punt de vista sobre els mecanismes, condicions i/o dificultats per articular la confluència de determinades esquerres en una candidatura conjunta per les eleccions municipals del 2015. Estant d’acord amb la diagnosi, no compartim el pessimisme que desprèn el to del article. No compartim el pessimisme, ni en relació a la capacitat de canvi de les organitzacions partidistes que puguin formar-ne part, ni en la incapacitat de trobar nous actors i/o lideratges que assumeixin tasques en la hipotètica candidatura, i per suposat, estem segurs que totes les organitzacions que han tingut responsabilitat de govern en els darrers anys a la ciutat han fet i seguiran fent autocrítica constructiva.

És cert que Convocatòria per Rubí va fracassar, alguns de nosaltres també hi vam participar, però ja és més dubtós que aquest fracàs sigui atribuïble a la participació d'un o altre partit concret, i més quan algun d’aquets partits es va desmarcar ja en les primeres reunions. Creiem per altra banda, que el fracàs d’aquella iniciativa va ser més producte de cercar unes llistes i uns noms a corre cuita, de les ancestrals reticències entre determinades organitzacions d’esquerres de Rubí envers altres, o  de les sospites (confirmades o no) que determinats partits volien assumir el lideratge del grup -qüestió que no ens atrevim a negar, però que en cap cas nosaltres vam poder comprovar fefaentment-  i per finalitzar, de la manca de treball seriós per part de les organitzacions i/o persones que hi vam participar (potser no ens ho vam arribar a creure del tot mai). Aquesta autocrítica prèvia l’hauríem de fer tots, no només els partits polítics 'tradicionals,  perquè creiem que tots els que hi érem en som responsables, sense excepcions.

Ara bé, si això és cert, no ho és menys, que tal i com diuen els companys d'ACR-CUP és necessari que s’estableixin unes eines per tornar-ho a intentar, si és que val la pena tornar-ho a intentar. Les eines, tal com bé diuen, són la feina  des de la base, treballar plegats dia a dia al carrer, a les institucions, a les entitats, a les associacions veïnals, als centres de treball, autocrítica dels que han tingut responsabilitat de govern en els darrers anys, però també de qui, sense tenir responsabilitat institucional, en moltes ocasions ha fet una oposició laxa i complaent a l'equip de govern, especialment en els darrers 4 anys. Aquests són els mecanismes que ens poden ajudar a recuperar la confiança i treballar de forma solidària.

Tenim segurament una (i només una) oportunitat de conformar un equip que sigui capaç de transformar la ciutat; una ciutat que no ens acaba d’agradar, que és molt millorable en la majoria dels aspectes i que té mancances històriques, que està demanant a crits un nou POUM que endreci Rubí i la configuri pels propers anys, un model de economia social que doni resposta a les persones amb greus dificultats d’inserció laboral a la nostra ciutat, un pla integral de protecció a la gent, a la nostra gent,  que des de l’Ajuntament ens permeti pal·liar les dificultats d'alimentació, vivenda d’emergència i energia que pateixen molts rubinencs. De redissenyar tots els mecanismes i protocols interns del l'Ajuntament, tant en el que fa en la relació que aquest manté amb els ciutadans, com en la que manté amb els seus treballadors.

En definitiva, tenim l’oportunitat de pactar un model social de ciutat entre les esquerres sobiranistes i  transformadores. També és cert que els partits d’esquerres han governat la ciutat des de les primeres eleccions democràtiques, i que la ciutat d’avui és responsabilitat dels governs que hem tingut, d’Iniciativa i del PSC fonamentalment.  Però si som capaços de fer una autocrítica constructiva, si els partits són permeables a noves formes de fer política, d’incorporar l’assemblearisme als seus protocols de decisió, sense topalls ni limitacions,  d’assumir uns codis ètics pactats amb totes les organitzacions, de fer seves fórmules de regeneració democràtica imprescindibles per canviar la manera de governar, i a la vegada, les noves organitzacions alternatives que estan sorgint, entenent que governar suposa en ocasions  renunciar a programes de  màxims per arribar a consensos amb la resta, estem segurs que serem capaços de posar-nos d’acord, abans o després del proper maig.

Deia el President Companys que els catalans només ens tenim a nosaltres, i traslladant aquesta idea a Rubí, per molts retrets que ens vulguem fer, les esquerrers transformadores a Rubí només ens tenim a nosaltres, i ho diem des del respecte que ens mereixen totes les organitzacions, i amb la humilitat  de ser els últims a arribar.
Creiem que no ens hem de fixar fites impossibles, que hem d’aparcar els noms i els interessos i posar-nos a treballar, en el dia a dia, en els programes, en projectes concrets. Elaborem un codi ètic que ens obligui a tots/es. 

Reflexionem des de les organitzacions, els partits i les persones sobre quin paper ens toca jugar, o si hem de jugar-ne algun. No precisem de lideratges carismàtics, no volem vetar a ningú ni volem que ningú ens veti a nosaltres, tampoc  volem posar línies vermelles abans de començar (i també les tenim). Estem disposats a caminar junts amb tots aquells que vulguin caminar, i potser no cal que ho fem tots en grup. Fem bona aquella frase feta castellana que diu 'que el roce hace el cariño'  i posem-nos a treballar, si voleu. Nosaltres estem disposats a fer-ho amb qui  ho creguin interessant, per la ciutat i pel país, que també ens requerirà esforços, generositat i valentia en els propers mesos. Avancem, i quan acabi l’hivern comprovem fins a on hem arribat.

Avancem Rubí