El negoci de les jubilacions sanitàries no cobertes

Assun Reyes

A través de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics de Rubí, i coincidint amb la meva retirada, voldria posar en coneixement de la ciutadania el plantejament de la direcció del Consorci Sanitari de Terrassa envers la continuïtat assistencial al CAP Anton de Borja.

Arran de les darreres jubilacions, unes voluntàries i altres forçoses, en dos anys ens haurem jubilat tres metges/metgesses de família: la Dra. Taulé, el Dr. Vaqués i jo mateixa. D'aquestes tres places, només se n'ha substituït mitja; és a dir, s'han perdut dues places i mitja, sobre una plantilla d'uns 19 treballadors. La població és pràcticament la mateixa, i els motius de consulta cada cop més complexos, degut a la incidència de la crisi sobre la salut, sobretot en el sector de població més feble, el que sempre rep.

En el cas de la Dra. Taulé, la primera en jubilar-se, la no substitució va ser molt evident, perquè es va repartir el seu 'cupo' entre els/les altres professionals. Va ser, doncs, transparent de cara a la població i als treballadors i treballadores. Va reflectir el que s'havia decidit: destruir una UBA (Unitat Bàsica Assistencial).

En el cas del Dr. Vaqués i el meu, el plantejament em sembla més pervers, malgrat que els ciutadans i ciutadanes dels nostres 'cupos' en semblin sortir més ben parats. Dos grans professionals -el Dr. Pueyo i la Dra. Sala, que des de fa anys formen part de la plantilla mèdica fent tasques de reforç- han passat a ser titulars de les nostres consultes, donant una sensació de normalitat que no és real. És pura façana, pura comèdia. S'enganya a la població. La realitat és que la plantilla perd dos professionals, es destrueixen dos llocs de treball. Les càrregues generals recauran sobre una plantilla afeblida en un moment de 'salut global' molt delicat.

Aquest fet continuarà rebaixant ineludiblement la qualitat assistencial. I així anirà succeint fins que ciutadans/ciutadanes i treballadors/treballadores de la salut diguem prou!!! S'han de cobrir les jubilacions!!! No és l'atur el principal problema del país? No hi ha professionals excel·lentment preparats sense feina? Doncs que se'ls contracti!!! Sembla evident que no es pot tolerar l'estalvi, el negoci, a costa de massificar encara més l'atenció, aprofitant la jubilació dels /de les professionals.

Al meu parer, l'assistència global que oferim es pot equiparar a la que es donava fa 30 anys; diferent per les facilitats tecnològiques, però en conjunt, humanament, igual o pitjor que quan es repartien números a l'ambulatori del carrer Pitàgores.

El temps que podem dedicar a cada consulta i la continuïtat assistencial són els grans aliats dels clínics. Per contra, són valors que importen poc als gestors i són menystinguts sistemàticament. Se'ns demanen cada cop més registres que no tenen res a veure amb l'activitat clínica i assistencial; només són importants pels gestors, interessats en controlar els números, l'activitat formal, mentre baixa la qualitat i augmenten les llistes d'espera. No donem l'abast i s'escurcen els minuts de consulta, el temps que podem dedicar a l'atenció global de cara al pacient... i amb el pacient. La continuïtat assistencial i el tenir un professional de referència a l'abast han deixat de ser prioritaris. Hem passat a la medicina anònima, la que no importa qui la faci, 'la medicina basada en les urgències'.

Durant les últimes setmanes hi ha hagut mobilitzacions diàries als CAP i Hospitals del CST. La premsa se n'ha fet ressò, tal com es pot veure en aquest reportatge de Rubitv.cat. Els i les treballadores, junt amb la ciutadania, manifesten el seu desacord total amb les polítiques austericides de la Conselleria de Salut, del CatSalut i del Consorci Sanitari de Terrassa; això no pot continuar així.

Ha estat una satisfacció per mi haver treballat a aquesta ciutat, i sento en l'ànima deixar-la en la situació actual, però la solució no passa exclusivament, ni de lluny, pel que puguem fer els/les professionals. D'altra banda l'administració ni ha tingut mai, ni té previst ara, considerar les nostres opinions... ni, per suposat, les de la ciutadania.

Assun Reyes, fins ara metge de família del CAP Anton de Borja.