Sortir de l'armari

Lluís Rebull

Doncs sí. Ja m’he decidit a fer el pas, a dir-li obertament a la meva mare.

Ella estava preocupada perquè havia començat a freqüentar altres companyies, a vestir samarretes de colors cridaners. Al capdavall m’he armat de valor i li he dit:

Mama... Sóc indepe!

Això explica el que jo sortís el 11-S vestit de color groc, que comencés a dedicar els dissabtes al matí a altres coses que no a dormir la mona, que tingués a la meva habitació penjada una senyera i després una estelada.

Sí, sóc indepe. M’he fet indepe a cops de bastó. M’he fet indepe en veure que gent de fora ens titlla d’insolidaris. M’he fet indepe en veure que el Parlament de Catalunya li diu al “Gobierno de España” que n’hi ha “una cierta desafección” i aquest li contesta que això és mentida, que estem molt bé i que ens queixem de vici. M’he fet indepe en veure que el Parlament de Catalunya, a petició d’un col·lectiu, vota i decideix regular sobre les corregudes de toros a Catalunya. Aquest fet indigna a la resta d’Espanya, que no ho volen entendre i s’ho prenen com a un atac contra la seva idiosincràsia.

M’he fet indepe en veure que el Parlament de Catalunya intenta protegir al més dèbil fent una llei per a mitigar la pobresa energètica i el “Gobierno de España” li la tomba perquè “eso atenta contra la igualdad de los españoles”...

M’he fet indepe en veure que al “Molt Honorable” expresident, a les 72h d’haver confessat un delicte li han retirat tots els títols i les prerrogatives que tenia, i han deixat passar a la justícia perquè faci la seva feina. I veig que a la resta d’Espanya han inhabilitat a dos jutges que investigaven corrupció i a un tercer li van a treure el cas que està portant.

M’he fet indepe en veure que el partit que hi ha en el Gobierno de España, borra la informació que hi havia en un ordinador i no passa res.

M’he fet indepe en veure que a un jutge que escrivia un text legal sobre una Catalunya independent en el seu temps lliure el volen inhabilitar, mentre que un altre jutge que ha estat militant del PP i que ha escrit articles plens de catalanofòbia, l’han fet president del més alt tribunal.

I el millor de tot és que sé que tinc 2 milions d’amics que també ho són. Sabeu què és això? Ho posaré amb totes les seves xifres: 2.000.000 d’amics que també són indepes. Alguns d’ells encara s’ho miren des de la porta de l’armari, però no trigaran a fer el pas i sortir.

A Rubí tinc 16.000 amics que el 9-N, a pesar de l’amenaça que planava sobre ells, van anar a votar. N’hi ha qui diu que això no és res, però... Sabeu que a Rubí tinc més amics que el PSC, PP, CIU i ERC junts?

N’hi ha qui parla de desencís, n’hi ha qui parla de desmotivació... Jo tinc 2 milions d’amics que no pensen el mateix. Estem esperant a una cosa molt divertida. Perquè tenim una cosa que tots els polítics cobegen: vots... No trigaran gaire a venir a demanar-nos el nostre vot. Llavors, amb un somriure als llavis, els hi preguntarem: i tu què faràs per la independència?

La vella maledicció oriental: tant de bo visquis temps interessants.

Lluís Rebull