
Promoure la salut des de la mobilitat i la planificació urbanística
Alternativa d'Unitat Popular (AUP)
Cada cop més l'epidemiologia ambiental, que és la ciència que estudia els efectes dels factors ambientals en la salut, està demostrant que l'entorn urbà determina en gran mesura la nostra salut. Diversos estudis indiquen que la contaminació atmosfèrica, deguda principalment als vehicles, està associada a problemes cardiovasculars i respiratoris en adults i també a problemes de desenvolupament en el fetus durant l'embaràs. A tall d'exemple, només a Europa s'ha estimat que cada any la contaminació atmosfèrica causa unes 500.000 morts prematures. Curiosament, també s'ha vist que en zones urbanes amb més espais verds la contaminació atmosfèrica és menor. És més, diversos estudis han descrit que en aquelles zones urbanes on hi ha més espais verds les desigualtats en salut són menys pronunciades que en les zones amb menys espais verds.
D'altra banda, la falta d'activitat física i els canvis en els patrons alimentaris també han dut a un increment del sobrepès i l'obesitat, condicions estretament lligades a malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, certs tipus de càncer, problemes respiratoris, etc. En aquest sentit, alguns estudis han demostrat que el disseny de l'entorn urbà pot incidir en la manera en què ens desplacem d'un lloc a un altre de la ciutat (per anar a la feina, a comprar, etc.) o en la motivació per a realitzar activitats com anar a córrer o passejar. Per tant, com organitzem i dissenyem la ciutat té repercussions que a primer cop d'ull són gairebé imperceptibles.
Entre els diferents drets ciutadans relacionats amb la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut hi trobem el dret a gaudir d'un medi ambient de qualitat. És a dir, que permeti una vida digna, saludable i amb benestar, tant a les generacions actuals com a les futures. A Rubí, l'any 2011 es va realitzar un pla de salut on s'hi contemplaven aspectes com el tabaquisme, la salut alimentària o els tatuatges, però en cap moment es mencionaven altres factors ambientals (contaminació de l'aire, soroll, falta d'espais verds, olors, presència d'abocadors prop de zones residencials, etc.), que també afecten de manera força significativa la qualitat de vida i la salut, tant física com mental, de la ciutadania de Rubí.
Els Ajuntaments, també el de Rubí, tenen poques competències pel que fa a la gestió de l'atenció sanitària. Però a on sí que poden incidir els Ajuntaments és en la prevenció. Per exemple, prenent mesures per reduir exposicions pernicioses per a la salut, fomentar l'activitat física i crear llocs de trobada, reflexió i descans a través de la mobilitat i el planejament urbanístic, dos àmbits íntimament lligats. I això es pot fer, des d'aquests àmbits, de moltes maneres: reservant espais exclusius per als vianants (com poden ser les illes de vianants, els parcs i els espais verds), adequant les zones de pas (voreres, parcs, espais verds, etc.) o d'activitat física (carrils bici, pàrquings de bici segurs, pistes per fer esport al carrer, etc.) per tal que siguin segures i agradables, pacificant el trànsit, promovent i millorant els serveis de transport públic, facilitant l'accés a àrees rurals de la ciutat i fent-les més atractives, establint plans que limitin la creació d'abocadors prop de zones urbanes, etc.
Ara que, segons diuen, finalment tindrem el POUM i el pla de mobilitat sobre la taula serà interessant veure com s'han tractat aquests nous planejaments des de l'òptica de la salut ambiental. Un parell d'exemples: l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que a les zones urbanes hi hagi entre 10-15m2 d'espais verds per persona. Actualment a Rubí hi ha zones on no arribem ni a 5m2. Serà capaç el nou POUM de crear més zones verdes i fer-les accessibles i atraients? Contemplarà el pla de mobilitat la creació de més zones de vianants (també als barris) o com a mínim amb una major pacificació del trànsit?
Com ja dèiem al principi, des de l'Ajuntament és difícil incidir en els efectes que puguin tenir les retallades en salut aplicades per la Generalitat, però sí que es pot incidir en la salut de la ciutadania a través d'una bona gestió del nostre entorn i promovent una mobilitat més sostenible i activa. Des de l'AUP ja hem preparat més de 90 propostes en els àmbits d'urbanisme, mobilitat i medi ambient que creiem que són necessàries per millorar el nostre entorn, tant urbà com rural, i la nostra salut, tant física com mental. Aviat les farem públiques, però mentrestant us convidem a aportar les vostres propostes enviant un correu a aup@auprubi.cat o assistint a les assemblees obertes de l'AUP.
Alternativa d'Unitat Popular (AUP)
Comentaris

eva torres
Hola AUP , desconeixia el document que feu referència i que he consultat .
Estic d’acord amb molts aspectes del que feu menció però amb altres no puc estar d’acord.
El que esta clar es que si un pla de salut no gaudeix de transversalitat (ciutadans i administració) esta abocat al fracàs
No disposo de espai per exposa les meves diferències, espero però q en el futur tots , ciutadans i administració puguem elabora un millor pla 2014-2018

AUP
Hola Eva, quí trobaràs l'anàlisi que ACR va fer en el seu moment sobre la Línia Estratègica 4: http://www.acr.cat/wp-content/uploads/downloads/2010/11/21-10-2010-REVISI%C3%93-del-PLA-de-SALUT.pdf

eva torres
Pla Municipal de Salut 2011-2014
Linia estrategica 4 : Prevenir problemes de salut relacionats amb les condicions mediambientals.