En campanya: d'ulls i palles

Víctor Solvas

Poques coses son més útils que el 'refranero español'. Prou ric com per omplir totes les nostres converses des d’ara fins el dia del judici final. I de totes les dites castellanes, la meva preferida és aquella de la palla a l’ull aliè i la biga en el propi. La setmana passada, en Víctor Puig va obrir el seu acte de presentació en societat amb un vídeo senzill, enginyós i, sobretot, pensat per destrossar l’altre clip estrella de la precampanya.

En aquest vídeo no veuràs com em sona el despertador, què és el primer que faig quan em llevo, si vaig al gimnàs o si vaig a córrer, no em veuràs sortint a passejar el gos, no veuràs com em faig el nus de la corbata, tampoc em veuràs cuinant i, si tingués fills, tampoc et diria ni com es diuen ni t’ensenyaria com els duc a l’escola.

Un producte diferent i que, per fi, ha transcendit l’endogàmia de la política municipal per generar un mínim de debat públic. Em puc imaginar la pobra Ana Maria acumulant bilis suficient com per fer cinc classes d’spinning seguides abans de portar a les seves filles al 'col·le'.

Però sorprèn el nou discurs de Puig si tenim en ment l’estratègia adoptada a la seva web, presentada tot just una setmana abans. El portal incorpora la secció ‘VÍCTOR’, plena de fotografies familiars i molt entranyables i amb aquest paràgraf d’introducció:

Vaig néixer a Barcelona l’any 1989. La meva família és de Cerdanyola i de petit, per feina dels pares, vaig viure a diverses ciutats al Vallès i cinc anys a Amèrica. Visc a Rubí des dels 13 anys. Quan vaig acabar la secundària vaig anar a viure en un pis d’estudiants. Després d’alternar diverses feines, vaig començar Dret a l’Autònoma mentre treballava de cambrer en un hotel per pagar-me els estudis.

En l’A-B-C  del candidat està la necessitat d’identificar-se amb el seu votant potencial, ja sigui la mare treballadora que treu temps de sota les pedres per portar els fills a l’escola o el sofert estudiant que ha de servir copes per pagar una matrícula universitària desorbitada. El candidat de CiU ha demostrat dominar l’art d’impactar oferint un contingut diferent i de primera, però potser ha perdut un punt de coherència pel camí. De tant que s’agraden, de vegades costa saber si els polítics aspiren a heretar l’alcaldia de Rubí o la trona d’Onan.

Víctor Solvas, periodista.