Assegurar un bon ensenyament, una bona educació

Tenim moguda al món educatiu, a Rubí i a tot arreu del país. La caiguda de les aportacions de les famílies i els retards amb què paguen les administracions, a Rubí hi tenim mostres, ofeguen alguns centres concertats, que perden alumnes i els públics en guanyen. Així doncs, la crisi fa que l’ensenyament públic creixi i aculli encara un més gran nombre d’alumnat (veure notícia), per tant, augmenta la responsabilitat de tota la societat i, sobretot, dels governs. Aquest augment de la responsabilitat suposa que hem de fer una l’escola pública de qualitat per a tothom on no hagi ajudes especials per a uns, sinó suports per garantir les millors dinàmiques educatives i els millors aprenentatges per a tot l’alumnat. Aquí pot començar un bon ensenyament, una bona educació.

Com diu Glòria González, d’Economistes Sense Fronteres, en aquest article periodístic, l’educació ha de ser un valor en alça en la mentalitat de la nostra societat pels avantatges individuals i col·lectius que suposa per a les persones i l’Estat, ni cap administració, fins i tot els ajuntaments, no s’han de desresponsabilitzar de garantir el benestar i els drets bàsics de la ciutadania. No és suficient que la despesa en educació de l’Estat hagi pujat un 4,5% enguany, perquè s'ha restat de manera significativa l'assignació per a l'educació compensatòria, la formació del professorat i per als ensenyaments artístics; cal veure de quina manera es distribueix el pressupost i quines polítiques es desenvolupen que afavoreixin la igualtat d'oportunitats de tota la població. No és suficient complir, els ajuntaments han de mimar els centres educatius, en allò que els pertoca.

La innovació, l'aprenentatge experiencial i creatiu, plans d'estudis que atenguin les necessitats de cada individu, el foment del treball en equip, el desenvolupament multidisciplinari, desenvolupar la intel·ligència (bona elecció de metes, la recerca d'informació necessària, la gestió adequada de les emocions i el desenvolupament de fortaleses que necessitem per assolir aquestes fites)..., sense detriment dels valors i del sentit mateix de la pròpia educació, han d’estar integrats al sistema educatiu i han de revertir en tots els sectors socials, no es pot perdre cap talent. Aquí pot començar un bon ensenyament, una bona educació.

Per descomptat que educar en valors humans, educar el pensament, la literatura, l'art o la filosofia, és una acció lenta, no és rendible de forma mecànica i automàtica i, sobretot, no és avaluable en termes comptables immediats ni depenen d'un programa informàtic perquè no n'hi ha cap que agiliti, sacsegi, reverteixi i defineixi, per exemple, la comprensió intel·ligent d'un text o una realitat complexa, l'únic programa que ho facilita és el temps i les ganes. Però no podem deixar arrossegar l’ensenyament cap a una educació esquifida que no pretén gaire més que dotar, a les persones, de competències per al mercat laboral (emprenedoria, educació financera, tecnologies de la informació i la comunicació...).. L'educació, la cultura, ens ha de fer lliures i forts, capaços de dissentir, d'opinar i de rebatre amb arguments allò considerat injust, i, elimina, en certa manera, les desigualtats i diferències que no hagi produït el propi individu. Possiblement si l’educació no és complerta, en totes els aspectes de la persona, no hi haurà un bon ensenyament, una bona educació.

Per acabar, també hi ha una cosa imprescindible per a un bon ensenyament, una bona educació: cal la inversió necessària, no poden seguir les retallades, de Madrid o de la Generalitat, ni les restriccions (veure notícia), ni perdre professorat,  perquè és una eina imprescindible, substituït per succedanis. Si hi ha un bon ensenyament, una bona educació, és possible que l’escola segueixi essent allò que diuen 'l’ascensor social', és a dir, que totes les persones puguin arribar allà on les seves capacitats li permetin i la seva voluntat vulgui, en la societat i en el seu futur professional.

Estem a les portes d'una sèrie de convocatòries electorals que s'anuncien convulses i propiciadores de canvis. Aquests, si són canvis de debò, no poden ser només quantitatius, sinó també qualitatius. En el cas de l'educació, el que necessitem no són només més escoles, sinó un sistema educatiu de qualitat. Les formacions polítiques haurien de prendre nota: assegurar un bon ensenyament, una bona educació.

Pep Barceló, mestre jubilat.