Rubí, cornut i pagar el beure

Mònica Querol (PP)

Avui parlem d'aquells rebuts que ens toca pagar i, tot sovint, no sabem ben bé a què van destinats ni si realment són necessaris.

Aquest dies, per exemple, a tots els que tenim vehicle, ens ha arribat una carta de la Diputació de Barcelona dient-nos que hem de pagar a l'Ajuntament de Rubí per tenir un vehicle en propietat. I molts us preguntareu que per què heu de pagar si els carrers estan en un estat lamentable i quasi bé no hi ha aparcament al centre, ni a la perifèria. Això mateix em pregunto jo, per què se'ns ha de cobrar als ciutadans de Rubí per un servei que no tenim, o si més no, no és proporcional al que paguem.

El mateix passa amb la brossa, la popularment coneguda com "la basura". Paguem una de les taxes per gestió de residus més altes de la zona i, en canvi, tenim un servei força deficient. A Rubí, com moltes vegades he dit, podem tenir perfectament un servei de gestió de residus millorat en qualitat i al 50% del seu cost actual. És a dir, amb menys impostos més i millors serveis.

Al PP de Rubí, repeteixo, al PP de Rubí, tenim una visió dels impostos totalment oposada a la dels governs que hem tingut fins ara a la ciutat. Els diners, on millor estan, sens dubte, és a la butxaca dels rubinencs i les rubinenques. Perquè si els rubinencs i les rubinenques disposem dels nostres calers, podem decidir sobre ells i potenciar la reactivació. Sabem a ulls clucs que els serveis els hem de pagar, però de manera racional i amb equilibri en la relació cost-prestació.

Molts pensareu que tot això funciona si els ciutadans es gasten els diners a Rubí i no pas fora. I sí, aquí trobem un altre problema, intrínsecament relacionat amb Rubí i els seus governs: la política amb els comerços, la indústria, en definitiva, les polítiques envers l'activitat econòmica. Vam perdre el tren del centre comercial, que va a acabar a Sant Cugat, i ara hem perdut el tren del Leroy Merlin, que, estant més a prop del nucli urbà de Rubí, és terreny de Sant Cugat i, per tant, els impostos van a parar a la ciutat veïna. Tot això sense esmentar l'Ikea i altres superfícies que s'han interessat per establir-se a la nostra ciutat o tot un seguit d'oportunitats perdudes.

L'agilitat negociadora de la veïna ciutat de Sant Cugat ha estat de nota: ubicació a tocar de Rubí però IBI, IAE i altres taxes i impostos a Sant Cugat. I a Rubí... cornuts i pagant el beure.

Podem estar d'acord o no amb les grans superfícies, però si hi són, cal rebutjar que tots els actius se'ls emportin el veïns i els passius nosaltres. Cal més agilitat i visió política. Cal apostar pel peix al cove i les polítiques de foment de l'activitat econòmica local amb creació de valor afegit de la marca RUBÍ. Només així ens en sortirem!

Des de PP Rubí tenim la ferma convicció que amb impostos més baixos la ciutat anirà millor i tots tindrem més i millors serveis. Mantenir polítiques fiscals del segle XX en ple segle XXI ens porta a tenir una ciutat poc competitiva i molt cara respecte a altres ciutats del voltant, on pagant menys tenen més serveis i de més qualitat.

Mònica Querol, candidata del Partit Popular (PP).