Un districte cultural rubinenc

Víctor Puig (CiU)

Un dels pilars fonamentals del nostre projecte és la vida cultural rubinenca. Necessitem un Ajuntament que sàpiga recolzar i potenciar el talent i els projectes que tenen molts rubinencs. Per manca d’ambició o per mandra, la política cultural de l’Ajuntament no té projecte ni sap on va. En aquest sentit, fa uns dies vam presentar un projecte que replanteja no només la vida cultural sinó la manera com pensem urbanísticament la ciutat, la fàbrica de creació El Vapor Nou. 

Sempre ha existit la necessitat dels artistes o creadors d’utilitzar uns espais apropiats a la seva feina. Antigament aquesta necessitat la satisfeia el taller, i fa unes dècades va tenir molt d’èxit el concepte de “laboratori d’idees”. De la barreja d’aquests dos conceptes neixen les fàbriques de creació. La fàbrica de creació vol ser un lloc per promoure i donar suport a la creació artística. Es tracta d’un espai de trobada de col·lectius, creadors i propostes, que esdevingui un referent en recerca artística i producció de continguts. La fàbrica de creació ha d’acollir i acompanyar cada moment del procés de creació (investigació, producció, presentació i difusió). Una de les característiques més importants d’aquest espai és la barreja de disciplines: s’hi podran acollir arts escèniques, arts plàstiques i visuals, música, creacions multimèdia i projectes TIC; i alhora acollir les entitats culturals de la ciutat.  

Amb aquest projecte, d’una banda recuperem el nostre patrimoni industrial (el Vapor Nou és una gran nau industrial a l’altra banda de la riera) i de l’altra donem suport als creadors oferint equipaments públics dedicats a la investigació artística, on poden sorgir projectes híbrids arran de la col·laboració entre creadors de diferents disciplines. Si ens creiem veritablement els projectes culturals, des de l’àmbit públic hem de donar suport als artistes oferint un espai on, de la manera més independent possible, se’ls facilitin recursos, temps, mobilitat, trobades, intercanvis i visibilitat. La fàbrica de creació és una eina per a fer-ho, i també per a fer que els projectes des creadors rubinencs tinguin una presència destacada a la ciutat. 

Una altra funció que compleix aquest espai és que crearia un districte cultural per la ciutat. Perquè el Vapor Nou estaria integrat en xarxa amb els diferents equipaments culturals rubinencs: volem que interactuï amb l’Escola d’Art i de Música (que queda ben a prop), però també amb el celler, amb el castell, amb la biblioteca i amb els centres privats d’art i de música que tenim a la ciutat. És un projecte integrador que vol fer créixer el teixit cultural rubinenc. 

El més important d’aquest projecte són, per tant, les dinàmiques que podria generar. Són els col·lectius artístics els qui farien viure i mantenir aquesta proposta. Hi ha moltíssims rubinencs que fan teatre, que tenen un grup de música o que treballen amb audiovisuals i no tenen un espai a la ciutat que els aculli i els posi en contacte amb altres creador. El Vapor Nou ha de ser precisament això: un punt de trobada i d’enriquiment mutu. Només afavorint les dinàmiques creatives aconseguirem crear un ambient favorable per a què n’apareguin. 

La fàbrica de creació comptaria amb diversos espais. En primer lloc, un auditori que faci alhora de sala d’exposicions a peu de carrer. Tindria espais per a la creació escènica: el teatre, dansa i circ. Aquests espais estarien equipats amb cortinatges i screens per a l’enfosquiment, connexions elèctriques i barres per instal·lar l’equipament escènic. Hi hauria bucs d’assaig per a músics, una reivindicació que fa molts anys que tenim a la ciutat. També hi hauria bucs per a la investigació i recerca en arts audiovisuals i multimèdia, amb els materials necessaris per a l’activitat. S’hi instal·laria un espai compartit per a les entitats, amb locals de reunió i un espai per a emmagatzemar el seu material. L’equipament també hauria de comptar amb espais polivalents per a la instal·lació d’un bar o un restaurant, com és freqüent en aquests equipaments. 

Aquest projecte suposaria un canvi en la nostra concepció del centre de la ciutat, perquè suposaria la creació d’un districte cultural: recuperaríem un barri industrial per crear una nova centralitat cultural. L’objectiu de la fàbrica de creació és també generar una xarxa que connecti aquesta banda de la riera amb el centre. Podem així relacionar els cinc eixos que defineixen l’estructura de qualsevol ciutat d’art: els artistes, les escoles de formació (i tenim l’escola d’art i de música a tocar, a l’escardívol); els espais de creació i els espais de difusió i integració de l’obra d’art a la societat; i per això últim hi ha una resta d’equipaments a la ciutat que ens permeten fer d’enllaç amb la fàbrica de creació: el castell, el celler i la biblioteca. 

Alguns referents per a aquest projecte han estat experiències similars a ciutats mitjanes de països europeus, com ara La Friche, a Marsella, Mejeriet a Lund a Suècia, i The Junction CDC a Cambridge. Aquests projectes no funcionen només en grans capitals com Londres, Berlín, Amsterdam o Barcelona. A més, a Catalunya tenim molts centres similars, com ara El Puntual laboratori de les Arts de la Fundació lluís Coromina a Banyoles, El TPK o la Fàbrica Freixes a l’Hospitalet, Fàbrica Roca Umbert de Granollers, L’estruch de Sabadell, Factoria Cultural Coma-Cros de Salt i la LabFàbrica de Celrà, a més de les 8 fàbriques de creació a Barcelona que ofereixen un model molt potent propi de grans capitals. Pel que fa al model de gestió, apostem per un model mixte, com es fa a tantes altres fàbriques de creació. Aquest equipament ha de ser de titularitat pública però amb l’existència d’un gestor cultural que el dinamitzi per tal que els projectes que neixin i es desenvolupin a la fàbrica puguin tenir recorregut i visibilitat a la ciutat. 

Víctor Puig, candidat de Convergència i Unió (CiU).