Ultraviolència electoral

Víctor Solvas

Banda sonora de l'article

No havíem acabat de penjar el primer cartell electoral la matinada de dijous que ja teníem el menú de saraus servit a taula. El més destacat, l'ofert per Plataforma per Catalunya (PxC) i el seu líder, Josep María Enguix, que segurament no ha tingut el cap de setmana més fàcil de la seva vida. No deu ser agradable anar acompanyat en cada acte per una comparsa que et titlla de feixista, però aquestes coses passen quan et presentes sota la bandera d'un partit amb l'historial de PxC.

Discret fins el moment, Enguix no va poder controlar els nervis i va sortir clarament perjudicat del cap de setmana amb imatges impresentables per un alcaldable, com la que va protagonitzar dissabte quan es va encarar als manifestants mostrant un cartell que deia "Que cierren la Mezquita y abran un Enrique Tomás". O diumenge, després de la reunió dels representants de PxC del país al Castell, quan va preferir avançar que amb ell a l'Ajuntament s'acabarien les protestes com la convocada per Unitat Contra el Feixisme i altres grups a denunciar -o almenys investigar- la presumpta agressió d'un dels participants en l'acte del seu partit contra una manifestant. O just després, quan va qualificar els participants de la protesta de "quatre arreplegats" sense tenir present que, a dia d'avui, alguns dels que hi eren representen a l'Ajuntament a molts més rubinencs dels que ho fa el seu partit (0 en concret).

Debat a part mereix el fet que l'Ajuntament cedeixi (o llogui, o vengui a preu d'or) un espai públic per celebrar un acte on s'hi projecten vídeos tan nocius per la convivència com aquest. Lluny del savoir faire (ara sí) d'ICV amb el seu vídeo de campanya. Elegant, senzill, amb missatge i proper. Només els hi falta una mica d'audiència i que en Ramon Capolat aprengui a mirar a càmera per arribar a l'excel·lent.

Menys elegant resulta intentar polititzar les manifestacions contra PxC assenyalant a aquells que no hi eren. La protesta és un acte de llibertat individual i l'"acusica" sempre ha estat una figura mal vista als patis de col·legi.

Baralles de P3

Encara en l'àmbit escolar, el primer "pique" de campanya el van protagonitzar Ana María Martínez y Víctor Puig, després de l'anunci del tancament de dos grups de P3 a les escoles Teresa Altet i Ramón Llull. La candidata socialista va trigar dos segons en convocar els mitjans per acusar a CiU de poc tacte amb la pública i el convergent en va trigar dos més en deixar anar que Martínez està desesperada per rascar vots i que la mesura es dóna per la davallada d'inscripcions, obviant que 1) es podria haver optat per retallar línies en la concertada i 2) el Govern ha incomplert amb el compromís adquirit al febrer de tancar només una línia a la ciutat. El temps de l'oportunisme ha arribat.

Els de casa

De l'espiral de tensió i violència amb la que ha començat la campanya tampoc se n'ha lliurat el PP. Sorprèn que el partit torni a replicar el 'Primer els de casa' que utilitza PxC en les seves campanyes i que avui sigui notícia de portada aquest lema quan la polèmica és de 2011. Superat això, potser és el moment que algú defineixi qui són els de casa. Quantes generacions familiars han hagut de ballar a l'Esbart per ser considerat un rubinenc de ple dret? Potser que vagi cursant la meva alta com a soci de Sant Antoni Abat...

Víctor Solvas, periodista.