L'efecte trempador

Jordi Margarit

És lògic que en un procés electoral municipal es prioritzi la temàtica local. És just i necessari que les diferents candidatures, ofereixin un programa d'equipaments i actuació a les ciutats i pobles, d'acord amb les seves necessitats. Els alcaldables són l'objectiu a enfocar i visualitzar per part de l'elector.

Els votants valorem la seva integritat moral, la seva preparació i la validesa en la seva capacitat de gestió i de lideratge. Cal fer-ho i és de justícia! Els alcaldes que repeteixen ho fan perquè la seva eficàcia ha estat provada. Els mandats grisosos o quan el ciutadà s'ha sentit decebut en les seves expectatives, el candidat sortint en rep les conseqüències, no repeteix. És una màxima que no acostuma a fallar.

Aquesta vegada però, s'ha introduït l'element del sobiranisme com a factor no excloent, però singularitzador d'unes eleccions locals i que es pretén que tingui una importància vital. D'acord, des d'un punt de vista doctrinal, alguns han tingut sempre present la condició sobiranista d'una determinada marca, de la mateixa manera que un votant autodefinit progressista, rares vegades ha votat una alternativa conservadora, per més bon candidat local que aquesta els oferís. Però això són circumstàncies que afecten els convençuts d'un o altre signe. I què passa ara? L'opció sobiranista o no que presenti a més el millor candidat, farà Bingo!

No dubteu però, que el 24 a la nit i segons quin sigui el resultat, qui primer parlarà dels resultats dels sobiranistes, seran els que no hi creuen. Certament, amb les municipals comença la campanya del 27-S. Com arribem a l'endemà d'aquest 24 de maig, tindrà un marcat accent desinflador o trempador tant per a Rubí com per a Catalunya.

Jordi Margarit, periodista.