Temps de reaccions

Víctor Solvas

El gordo ha quedat molt repartit. Podríem estar parlant del sorteig de Nadal, però aquesta vegada ho apliquem al repartiment de seients a l'Ajuntament de Rubí. I segurament molts hauran encertat en la predicció sobre un ple més fragmentat que mai, però la resta de pronòstics probablement hagin fet aigua. Podíem imaginar que Ciutadans restaria vots al PP, que el PSC pagaria el desgast d'anys de govern i picabaralles i potser que a CiU havien inflat massa el globus de l'optimisme. Però fins a quin punt? Sigui com sigui, s'obre un període de converses, pactes i reaccions, com les que ja vam viure el mateix diumenge a la nit. 

La (mala) digestió de la derrota

Comencem pels funerals. El normal quan un guanya unes eleccions és que corri el cava, però a can PSC tenien més ganes de passar ràpid una nit decebedora amb la crossa de la 'responsabilitat' com a resposta a qualsevol pregunta. Una "muletilla" que ha virat del que semblava un compromís per part del partit al que cada vegada més sona com a una acusació als ciutadans i a la resta de partits que no recolzen el projecte socialista. A mesura que s'acostava el moment de votar, Ana María Martínez reclamava amb més insistència un vot responsable a la ciutadania i, ja a la nit electoral, assegurava que treballarien "de manera responsable" per arribar al govern de la ciutat. Socialisme o barbàrie (amb perdó). 

Molt pitjor va ser la nit a la seu del PP. La patacada dels populars va agafar a contrapeu fins i tot a la seva candidata, Mònica Querol, que va tenir prou dignitat com per respondre a tan decebedors resultats amb la seva dimissió. La seva renúncia posa el focus sobre el regidor Jonatan Cobo, invisible durant l'última legislatura si no hagués estat pel seu virtuosisme amb el Photoshop. Deixant aquest fet de banda, la tristor no va frenar el comentari acrític i verinós que a Querol li cremava al llavis: "els rubinencs no han valorat les candidatures més valorades". De nou, la culpa és vostra!

I l'altre gran derrotat, CiU i, particularment, el seu candidat Víctor Puig. La seva campanya ha estat la més aplaudida, victorejada per tota la Catalunya convergent, per la cúria del partit,...i tot per res. Dutxa de freda realitat per Puig, a qui els votants han donat l'esquena. I que no quedi una derrota sense excuses. "Ens ha tocat governar a Catalunya en el pitjor moment de la crisi i la marca ha restat", va concloure. Ni un polsim d'autocrítica, ni una menció a un discurs electoral lluent, però dirigit a un electorat impropi. Puig representava la renovació de CiU a Rubí, l'alcaldable amb opcions de ser decisiu per primera vegada en la formació de govern, i el 24M el relega a un paper poc menys que marginal, a falta de megapactes en les properes setmanes. 

Cava pel futur

Més alegria es va viure a la resta de partits. Poc es pot dir de les valoracions fetes sota el caliu i la ressaca de la victòria. Vam veure a l'Arés Tubau plorant d'alegria per haver aconseguit els millors resultats en la història d'ERC a Rubí ...i per la possibilitat d'arribar a l'alcaldia? Ella té les claus de l'Ajuntament i en la seva funció de portera pot decidir si a la trona rubinenca s'hi puja ella -en probable minoria per molt que pacti- o accepta un nou regnat socialista, ja sigui per activa o per passiva. D'aquest moviment se'n derivaran grans alegries o profundes decepcions entre els seus votants. Si fem cas al seu discurs en campanya ja sabem quina opció triarà, però coneixem de sobra allò del 'donde dije digo...'.

L'altre gran triomfador de la nit, Ciutadans, que ha devorat sense pietat l'electorat popular i entra amb força a l'Ajuntament. Finalment tindran l'oportunitat de demostrar si estan a l'alçada de les exigències que suposa participar en la política municipal. S'ha acabat el temps del refugi sota el paraigua taronja. Toca mullar-se. 

De la resta, destacable la reacció entranyable de Veïns per Rubí al seu meritori i inesperat regidor. La seva imatge celebrant a les portes de l'Ajuntament en una reunió poc menys que improvisada parla de les expectatives del partit per aquestes eleccions. I també molt de mèrit el de l'AUP i ICV, capaços de gairebé mantenir el seu pes dins el ple i contents pel domini de l'esquerra a la ciutat i per haver deixat fora les opcions xenòfobes del consistori.  

Les cartes estan repartides. És hora de jugar. 

Víctor Solvas, periodista.