Tot canvia per continuar igual?

Miquel Pedrosa

Recentment s’han produït renovacions de representants sindicals a l’administració municipal de Rubí (durant el mes de març) i de càrrecs electes a les passades eleccions municipals del 24 de maig.

Guardant les lògiques distàncies entre unes i altres votacions, sí que ambdues coincideixen en el seu caràcter plenament democràtic.

No és la meva intenció fer cap anàlisi política dels resultats finals que han donat lloc l’escrutini de les urnes a la nostra ciutat. Quan faig a mans aquest escrit a Rubitv.cat encara no se sap qui governarà la nostra ciutat els propers quatre anys, i sincerament, a mi no em preocupa gens, doncs la persona qui sigui estarà clarament legitimada pel resultat dels vots majoritaris dels regidors i regidores que composin el Ple Municipal que representa a la ciutat de Rubí.

Com saben vostès, en els anteriors escrits vaig parlar d’ètica, de valors, de virtuts, etc,; i volia continuar parlant de transparència, de corrupció i de tants altres temes que necessitem millorar. He fet una pausa per no semblar que volia influir en el vot o la elecció d’un determinat representant sindical o en el cas de les municipals d’un partit polític. Que vulgui mantenir la meva imparcialitat no vol dir que miri cap a un altre costat davant de situacions que cap persona ètica hauria de tolerar.

Sóc força optimist,a doncs després de tants anys lluitant contra corrent per fi veig que en la majoria del ventall del panorama polític fan propostes serioses per lluitar contra la corrupció, el clientelisme, el tràfic d’influències, la ineficàcia, l’estafa a la ciutadania que suposen els privilegis injustificats, la impunitat, les dietes per exercir diferents càrrecs alhora com si tinguessin el do de la ubiqüitat, etc.

Malauradament, són molts anys i vicis enquistats que fan que es consideri del tot normal allò que a molts de vostès li semblaria com a mínim un abús, un engany, una obscenitat o una presa de pèl en tota regla. Més endavant els posaré exemples i vostès mateixos podran opinar si em quedo curt o sóc massa exagerat.

Desgraciadament no sóc l’únic que pensa així. Diu l’Oficina Antifrau de Catalunya  que un 92,8% de la població considera la corrupció com un problema bastant o molt greu a Catalunya. . D’altra banda en l’enquesta sobre ètica i valors de servei públic i l’estudi dirigit per Manuel Villoria Mendieta a l’any 2012,  els polítics són percebuts com un col·lectiu distin i distant  del ciutadà mitjà  Els qualificatius envers els polítics i els sindicalistes per part de la població entrevistada incloïen qualificatius com oportunistes i corruptes. En un altre estudi que va presentar el prestigiós autor anterior (M. Villoria) dins del VII Congrés de ciència política, d’administració, democràcia i bon govern que avaluava la confiança de la ciutadania en els diferents actors institucionals i socials, els sindicats amb el 33% i els polítics amb el 17% eren respectivament els actors i les institucions amb pitjor valoració. Per cert, la policia, malgrat totes les mancances i el molt que ens resta per millorar, estàvem entre els tres primers que més confiança oferien a la ciutadania. En aquest context, diu Villoria, que a nivell global, la principal raó per la qual s’està produint aquest deteriorament de la confiança  en la classe política i en la pròpia política com instrument regulador és la percepció ciutadana d’un trencament  per part dels responsables polítics del contracte de confiança mútua entre ells i la ciutadania, en suma, el trencament  d’unes regles ètiques que, encara que  no estiguin documentades, formen part de les conviccions d’una bona part de la ciutadania sobre el deure ser de la actuació política. Finalment, els efectes d’aquesta ruptura superen els danys merament simbòlics, deteriorant els rendiments objectius de los administracions i consolidant vicis estructurals enormement perversos per a el progrés i el benestar comú.

Com deia Carles Ramió en el seu llibre La extraña pareja”, els sindicats i els treballadors públics, conscients d’aquesta debilitat de la política, exerceixen sense pietat una pressió en la qual perden la raó al obviar la situació de l’entorn laboral, social i econòmic. Polítics i empleats públics entren en una perversa teoria de jocs en els que preval el seu rol d’actors racionals, egoistes i liberals, però generant unes externalitats molt negatives per a tot el sistema administratiu , al final, per a ells mateixos L’acció col·lectiva mai surt ben parada quan es deixa tot en mans d’estratègies irracionals individualistes però que estan mancades de valors vinculats a l’acció pública.

És important i necessari un canvi cultural de l'organització  i entendre el rendiment humà en el treball com una matèria que ha de ser gestionada per l'organització  i ha de ser assumida, per aquests com una part de les responsabilitats ordinàries de gestió. És fonamental i necessària la tasca dels representants dels treballadors per garantir els drets dels empleats públics però també s’ha de pensar que tenim uns deures amb la ciutadania d’eficàcia, eficiència, servei i compromís (si es prenen acords pensant únicament en la pau social i no en el servei al client, acabarem sent tan ineficients que no tindrà sentit la nostra existència). Suposo que per aquesta crítica tan suau rebre durs atacs d’aquella minoria de funcionaris que es pensen que la ciutadania està al seu servei i no que ells han d’estar al servei de la ciutadania

En l’administració sempre ha estat més fàcil tolerar i fins i tot incentivar la mediocritat que potenciar el mèrit i la capacitat. Quan estudiava dret un professor sempre deia que el funcionari pitjor vist era el més eficient perquè deixava en evidència als que passaven de tot. La desautorització dels responsables de departament per part dels polítics de torn en benefici de la paraula màgica “pau social” és una altra càrrega de dinamita sobre la línia de flotació que generen unes administracions d’infanticidi on la més petita rebequeria del treballador és més important que oferir un servei digne i de qualitat a la ciutadania. L’intent de tramitar un expedient disciplinari en els supòsits que ja no hi ha altra remei per fer front a determinades irregularitats, és un camp de mines que en cada municipi hem de sortejar sense una mínima infraestructura i suport.

S’ha d’enfortir el professionalisme públic, exigint comportaments ètics, el combat contra la corrupció i la consolidació de valors propis del servei públic.  La construcció d’una infraestructura ètica i deontològica que doni contingut i vertebri els valors bàsics d’una administració pública. La transparència i l’impuls d’una societat activa i vigilant, els sistemes de control intern i externs, els codis de conducta i l’ensenyament de l’ètica administrativa.  Cal institucionalitzar els valors i fer-los arrelar per sobre de les rutines i els vicis enquistats en les nostres organitzacions. No es necessiten administracions que treballin els valors sinó que s’els creguin. Cal obrir les finestres per que entri aire nét i llum que ens tregui de l’opacitat i els recels. Necessitem uns cossos policials més transparents, menys corporatius i amb un nivell d’autocrítica i exigència molt més elevat, l’anomena’t “Govern obert”. Als polítics que ens governaran en els propers quatre anys els demanaria que si no volen que tot continuï igual siguin molt més exigents amb si mateixos i si cal que comencin per la policia local i el seu Cap, per tal d’assolir una administració més ètica, transparent i eficient.

Continuarà...

Miquel Pedrosa.