Què ha fallat?

Ignasi Mir

Per què? Com va desaparèixer en menys  de 24 hores la possibilitat d'un pacte que no semblava desencaminat? Buscant la resposta en el “diuen, diuen” no en treurem l'entrellat. És preferible centrar-se en allò que és fonamental i deixar totalment de banda aquells aspectes en què les diferents parts donen versions molt diferents.

Una negociació com la que hem viscut pot no arribar a bon port per quatre raons principals: manca de voluntat d'una o de totes les parts, posicions massa allunyades, manca de temps o haver-se proposat objectius massa ambiciosos.

La voluntat de negociar i cedir per totes les parts no la poso en dubte. Amb gairebé tothom amb qui vaig parlar (de totes les parts) semblaven mostrar un sincer interès per arribar a un acord. Tampoc em sembla que les posicions estiguessin massa allunyades. En un context molt similar i amb actors gairebé idèntics, a Sabadell es va arribar a un pacte de característiques semblants que ha portat a ERC a l’alcaldia.

En canvi la manca de temps sí que m’ha semblat un handicap molt important. Les reunions de negociació han durat poc més d’una setmana i, tenint en compte la complexitat del context, em sembla molt poc temps. De fet, totes les parts reconeixen que es va arribar a les últimes hores amb molts punts per acordar (sense cartipàs, sense acords de sous i càrrecs de confiança i inclús sense acord d’alcaldia). Continuant amb l’exemple de Sabadell, al dia següent de les eleccions hi havia reunions entre les diferents parts. Desconec per què les reunions van iniciar-se tan tard, si va ser per desconfiances, perquè el caràcter mediterrani ens domina o per raons més complexes que se m’escapen.

El darrer motiu també pot ser important. ERC només entenia el canvi si el govern estava format per ICV-ERC-AUP i 10 regidors. Aquest condicionant va portar, un cop les negociacions amb AUP no van fructificar, a descartar automàticament el pacte ERC-ICV malgrat que continuava garantint els 12 vots a favor i el possible de VR. No poso en dubte que com a objectiu òptim era més que correcte però potser excessivament ambiciós tenint en compte la manca de temps i la complexitat de la situació.

Si bé és veritat que, arreu de Catalunya, molts pactes s’han descartat per no aconseguir suficient estabilitat, també és cert que a ciutats com Badalona, Cerdanyola, Sabadell, Barcelona o, fins i tot, Rubí, el govern entrant serà substancialment menys nombrós que el tripartit proposat. Sempre quedarà el dubte de si amb més temps de negociació hi hagués hagut pacte o de si es podria haver format un govern a dos amb 7 o 8 regidors suficientment fort i estable per garantir la legislatura. Sempre, però, amb la incògnita del sentit del vot decisiu de VR.

Ignasi Mir, enginyer de camins i engyiner industrial.