Quina gran lliçó!

Jordi Margarit

El millor d’un viatge sempre són els records. És cert que abans de marxar passes un temps d’il·lusió fent els preparatius. Pàgines i pàgines d’internet, fòrums, fotos, oficines de turisme... De fet, com més temps invertim en la informació prèvia, millor resultat final obtenim. Després, l’emoció de l’anada, la descoberta de nous mons, la gent, les olors, els sabors, els paisatges, la terra, l’aigua... tot és nou, tot és indescriptiblement singular i bell. I finalment els records o, millor dit, les sensacions de l’experiència viscuda. Reviure aquells moments ens omple de vida i de ganes de viure-la. Això és el que sento ara mateix.

Vagin com vagin aquestes eleccions -que aniran molt bé-, sempre recordaré els moments al costat de tanta i tanta gent. Persones amb les quals mai o gairebé mai hi havia parlat, hem debatut i compartit cerveses i no sempre criteris, però ens hem entès en allò que resulta essencial quan parlem d’éssers humans: l’argumentació per sobre de les pors i els criteris imposats.

He fet amics, sí, he fet molts amics que diumenge aniran a votar. No pas tots votarem el mateix, però expressarem les opinions en una societat que volem normalitzada del tot. Quina gran lliçó la del Procés! Lliçó de tenacitat, d’acció ferma i sempre amb un somriure i la mà estesa.

Passi el que entre tots vulguem que passi, ja pensem en un món, el nostre, que el volem nou, novíssim i on no hi caben ni els oportunistes ni els vividors. Un món on el Sol quan surti, ho faci per a tothom. Quina gran oportunitat! Ningú no pot discutir la nostra il·lusió! Tant de bo d’altres pobles la poguessin viure.

Amb l’emoció d’un viatge ben aprofitat: Catalunya, tu a la teva!

Jordi Margarit, periodista.