L'escalfament global, un repte mediambiental, social i econòmic

Rubí Solidari

L'escalfament global, a més de ser un repte mediambiental, és també un clar repte social i econòmic que afecta el gaudi dels drets humans en tota la seva plenitud. Aquesta evidència porta a la necessitat d'una revisió dels drets humans tal com estaven concebuts anteriorment. La inclusió de nous drets pren força a partir del primer Fòrum de les Cultures de Barcelona amb l'aprovació del projecte de Carta de Drets Humans Emergents (2004) que s'aprovaria formalment a Monterrey com a Declaració Universal de Drets Humans Emergents (2007). Aquests nous drets reconeixen:

- El dret dels éssers humans, i dels pobles en què s'integren, a gaudir d'un medi ambient sa, equilibrat i segur.

- El dret a gaudir de la biodiversitat present al món i a defensar el sosteniment i continuïtat del seu entorn per a les generacions futures.

Però, com s'ha configurat el dret al medi ambient com a dret humà? Quina incidència ha tingut sobre el règim internacional del canvi climàtic? I aquest, fins a quin punt ha tingut en compte les diferents responsabilitats històriques i els diferents graus de vulnerabilitat entre els països desenvolupats i els països en vies de desenvolupament?

Coincidint amb les dates d'aquesta exposició tindrà lloc a París la Cimera del Clima organitzada per les NNUU (COP21) aquesta cimera pel món ecologista té tres objectius i/o peticions a fer:

- Que la cimera aprovi la reducció dels gasos d'efecte hivernacle, per sota de 2?°C.

- Que els acords siguin vinculants per a tots els països, cosa que EUA, Xina, Japó i Canada no accepten.

- Finançament per avançar de forma decidida per les energies renovables deixant de subvencionar les energies fòssils.

Els plans dels governs per al COP21 no van per aquest camí sinó que suposen un increment de més del 30% de CO2 respecte al 1990, segons calcula Ecologistas en Acción, i que significaria, segon la responsable de NNUU, un increment de la temperatura mitjana de la terra per sobre el 2,7?°C, molt lluny de la proposta de les organitzacions ecologistes del 2?°C. Respecte als altres punts poc se sap en aquests moments de quines seran les propostes dels governs participants.

Sembla pertinent, doncs, continuar fent divulgació i recerca en aquest àmbit per tal d'aprofundir en l'abast, contingut, vigència i viabilitat dels drets humans emergents, tant com a concepte, com analitzant específicament cadascun dels drets en la seva dimensió jurídica, política, social, etc. 

Rubí Solidari